Bolsonaro, un llast per combatre la pandèmia
El president ultradretà del Brasil tensa al màxim la relació amb els alts comandaments militars, base fonamental del seu govern
Març tanca com el mes més letal pel rècord de morts per coronavirus sense una estratègia nacional de lluita i amb els hospitals col·lapsats
El president del Brasil, Jair Bolsonaro, travessa hores baixes. El gegant sud-americà trenca cada dia el rècord de morts per coronavirus, amb el sistema sanitari col·lapsat i sense un pla nacional de lluita contra els contagis. Amb més de 300.000 morts i 3.000 víctimes diàries de mitjana, la crisi derivada de la pandèmia és la més greu de la regió.
El caos, finalment, s’ha vessat sobre la política. El de Bolsonaro és el govern amb la presència militar més gran des del 1985, quan el Brasil va recuperar la democràcia. Però la suma de problemes ha acabat per rosegar la fortalesa de l’aliança de l’excapità amb els seus camarades. La proximitat militar al poder s’ha tornat tòxica per als alts comandaments, que veuen com la seva imatge cau arrossegada per la de Bolsonaro. La sortida de sis ministres i la renúncia, a manera de protesta, de tota la cúpula de les forces armades va detonar la setmana passada i ha provocat una crisi incubada durant mesos.
La presència militar en l’executiu brasiler és enorme: 92 uniformats dirigeixen empreses estatals i més de 6.000 ocupen llocs civils en el govern federal. En la llista hi ha la presidència de la petroliera estatal Petrobras, Correus i l’Institut Nacional de Colonització i Reforma Agrària. El zenit d’aquesta relació el va aconseguir el general en actiu Eduardo Pazuello, un expert en logística que va acabar al capdavant del Ministeri de Sanitat i de tota l’estratègia nacional contra la pandèmia. El resultat van ser més de 300.000 morts i una campanya de vacunació fallida. A canvi de càrrecs, Bolsonaro exigeix lleialtat absoluta.
“L’exèrcit és meu”, sol repetir el president, mentre amenaça amb la possibilitat de decretar l’estat de setge contra les mesures de confinament dels governadors, preocupats per aturar la propagació del virus. Perquè Bolsonaro és, a més, un negacionista. Des de l’inici de la pandèmia, fa un any, va rebutjar qualsevol tipus de quarantena. “Només tenim un camí: deixar que la gent treballi. Els efectes secundaris de la lluita contra la pandèmia no poden ser més nocius que el virus mateix”, va dir, dimecres passat. I es passeja sense mascareta entre les multituds i promou remeis alternatius, com ara la cloroquina, sense cap manteniment científic. Quan li pregunten sobre els morts, Bolsonaro aclareix que, si bé el seu segon nom és Mesias, no és a les seves mans fer miracles.
El president del Brasil pretenia que els militars es convertissin en punta de llança de les seves idees radicals, sobretot pel que fa a la seva baralla amb els governadors. Al mateix temps, els demanava crítiques públiques a la sentència del Tribunal Suprem que va retornar els drets polítics a l’expresident Luiz Inácio Lula da Silva, convertit, després de la seva llibertat, en la major amenaça electoral de Bolsonaro en les generals del 2022.
L’exministre de Defensa Fernando Azevedo va intercedir en aquest tràngol i va intentar evitar que els militars s’emboliquessin encara més en política. Bolsonaro el va acomiadar dilluns passat, sense preveure que precipitaria la renúncia dels caps de l’exèrcit de terra, la marina i la força aèria, que feien costat al ministre sortint.
El nou ministre és un altre militar, Walter Braga Netto, fins ara cap de gabinet i l’home més pròxim al president de tot l’equip. Braga Netto haurà de temperar el malestar dels uniformats moderats. Mentrestant, la pandèmia està fora de control. Març va acabar com el mes més letal des de l’inici dels contagis, fa un any, amb 66.000 morts. Falten, a més, vacunes. El nou ministre de Salut, el cardiòleg Marcelo Queiroga, ha dit que el govern ha reservat 560 milions de dosis (per a una població de 220 milions), però, fins ara, només ha aconseguit distribuir el 6% d’aquesta quantitat per la demora mundial en els lliuraments. Com a solució, Queiroga proposa que els privats també puguin comprar-les, fora del sistema públic. Mentrestant, hi ha gent morint a la fila d’espera per un llit a l’UCI i el personal mèdic és insuficient o està exhaust. Sense una política nacional de lluita contra la pandèmia, i amb Bolsonaro embrancat en lluites intestines de poder, el futur llueix desolador per al Brasil.