Macron contra els verds

La promesa –o miratge– de transversalitat d’Emmanuel Macron esdevé cada cop menys compatible amb la urgència climàtica. L’Assemblée Nationale debat, des de fa una setmana, una nova llei que pretén ser estructural en la reducció d’emissions de diòxid de carboni a l’Estat francès. Concebuda com la gran insígnia verda del dirigent francès de cara a les presidencials de l’any que ve, aquesta legislació no només ha decebut el moviment ecologista, sinó també els membres de la Convenció Ciutadana pel Clima, que van elaborar les propostes en què s’inspira el text.

“Creia que aquest projecte de llei representaria una gran victòria per a la causa ecologista, però la majoria de les nostres propostes han estat rebaixades”, assegura a El Punt Avui William Aucant, membre de la Convenció Ciutadana pel Clima. Impulsada per iniciativa del mateix Macron per respondre a la crisi dels armilles grogues, aquesta singular assemblea ciutadana va elaborar una bateria de 149 mesures perquè França compleixi amb la seva trajectòria climàtica. Entre aquestes, destacava la creació d’un delicte d’ecocidi o la prohibició dels viatges en avió dins de l’Estat francès quan hi hagi una alternativa ferroviària de menys de quatre hores. Finalment, només deu de les propostes han estat incloses en la llei de manera integral. Moltes altres han estat retocades. Això fa que sembli que la legislació les incorpora, però la seva lletra petita comporta que tinguin un impacte força menor. “En la redacció actual, el text no respon als objectius inicials” de disminuir en un 40% les emissions de CO2 el 2030 i assolir, el 2050, la petjada de carboni zero, lamenta el politòleg Daniel Boy, especialista en ecologia. “Macron va cometre un error tàctic en declarar que totes les propostes serien discutides sense filtre”, hi afegeix el professor emèrit de l’Institut d’Estudis Polítics de París. La realitat és que els grups de pressió empresarial han deixat una profunda empremta en la nova llei. Com que la creació d’un delicte d’ecocidi provocava basques en la patronal, el projecte de llei només inclou aquelles infraccions que tinguin un impacte durant almenys deu anys. La prohibició dels viatges en avió dins del territori estatal exclou els trajectes amb més viatgers, com ara el París-Marsella. Les restriccions de la publicitat només afecten les energies fòssils i no es regulen els anuncis dels vehicles utilitaris esportius, molt de moda a l’Estat francès i que han propiciat un augment de les emissions de CO2.

“Aquesta llei té el mèrit d’existir, però és clarament insuficient respecte als reptes climàtics actuals”, defensa l’economista mediambiental Mireille Chiroleu Assouline. “La qüestió climàtica no és una de les grans preocupacions de l’executiu”, recorda la professora de l’Escola d’Economia de París. Ateses les crítiques, la ministra d’Ecologia, Barbara Pompili, va defensar, en els debats parlamentaris, que “la transició ecològica només pot ser ambiciosa si uneix els ciutadans”. Unes 100.000 persones, segons els organitzadors, van manifestar-se el 28 de març per denunciar la poca ambició de la llei. Els debats parlamentaris han coincidit amb un moment en què proliferen les crítiques dels ministres macronistes contra els alcaldes verds; per exemple, arran de la decisió de Lió de servir, de manera excepcional, menús sense carn a les escoles i de la subvenció per construir una mesquita a Estrasburg. La fractura entre Macron i la causa verda s’accentua.