“La seva fantasia republicana porta Catalunya a la ruïna”

Ignacio Garriga, líder de Vox, va escenificar la seva impassibilitat davant l’abandonament de la sala de bona part dels diputats quan va iniciar la seva al·locució i va definir la protesta com un “menyspreu de la pluralitat propi del separatisme i de l’esquerra”, mentre molts dels parlamentaris que van quedar a la sala li mostraven cartells amb el lema “Acció antifeixista. Països Catalans”. Garriga no es va allunyar ni un mil·límetre del discurs ultradretà de la seva formació. Va començar menystenint la negociació dels partits independentistes definint-la com una “fantasia republicana” i com un “teatre” que porta Catalunya “a la ruïna, la divisió i la misèria”. De Pere Aragonès, va dir que és un “titella de Junqueras, com Borràs ho és del fugitiu Puigdemont”, i va afirmar que tots plegats “duen al Parlament la pugna entre Lledoners i Waterloo”. Pel portaveu del grup d’extrema dreta, a Catalunya “no hi ha conflicte polític”, sinó polítics “que han subvertit l’ordre constitucional”. Al marge d’aquests atacs, Garriga va tornar a resumir les fòbies de Vox en un parell de frases: “Aragonès ha parlat de drets i llibertats, però no per als qui no poden escolaritzar els seus fills en castellà, els hostalers multats per retolar en espanyol, els treballadors que no poden anar a la feina pels talls de la Meridiana, els catalans que pateixen la immigració il·legal als seus barris, les ancianes robades pels MENA, o els guàrdies civils i els policies nacionals a qui neguen la vacunació”, sense oblidar l’acusació de supremacisme envers andalusos, extremenys o gallecs “a qui vostès anomenen xarnegos”, la necessitat de tancar TV3, la definició dels membres de la CUP com a “violents” i el papu del fonamentalisme islàmic “incompatible amb Occident”. En acabar, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, li va haver d’aclarir de nou que el cartell obra de Pere Català, que li havia mostrat la diputada Jenn Díaz i que mostra un peu calçat amb espardenya aixafant una esvàstica, no és una exaltació del feixisme “sinó tot el contrari”.