PSC
“La presidència de la Generalitat no pot estar segrestada”
Vostès estan al final de l’escapada, digui la veritat a la gent. No hi ha Ítaca
Salvador Illa va aprofitar la seva intervenció d’ahir per furgar en la qüestió que allunya l’acord entre Junts per Catalunya i Esquerra; el paper del Consell per la República i de Carles Puigdemont en l’estratègia independentista de futur. Amb una clara voluntat de sembrar zitzània entre els dos partits que estan obligats a entendre’s fer formar govern, el líder socialista va advertir al candidat republicà que només són vàlides les institucions que preveuen les lleis; “no n’hi ha d’altres”, va insistir, abans de llançar el dard definitiu: “La presidència de la Generalitat no pot estar segrestada per cap organisme paral·lel.”
El líder del PSC va dedicar una part de la seva intervenció a desprestigiar el discurs independentista, que va dir que estava estructurat sobre cinc enganys. En la seva opinió, un d’aquests enganys és afirmar que l’independentisme ha sumat en les últimes eleccions el 52%, percentatge que va rebaixar al 48%.
Illa va fer una intervenció breu, com la de la resta de ponents d’ahir, per refermar la seva aposta a girar full amb una “nova etapa on no s’hagi de preguntar ningú què ha fet durant els últims anys”. Dels últims anys, però, Illa sí que en va voler parlar ahir en afirmar que en l’últim decenni no hi ha hagut bons governs i que la gestió d’aquests ha deixat una Catalunya “esgotada, enfrontada, en declivi econòmic”. El líder socialista va plantejar a Aragonès la necessitat de crear “un govern a l’altura” per afrontar l’era post-Covid, i no un govern que “centrifugui problemes”.
En el torn de rèplica, Salvador Illa va insistir en la idea que “cal girar full” davant la intenció d’Aragonès de seguir escrivint noves pàgines de l’independentisme. Va lamentar que el candidat es dirigeixi “a la meitat del poble de Catalunya”, i va acabar demanant al candidat que “treballi per no dividir” i que “digui la veritat: reconegui en públic que han fracassat”. I va reblar: “No hi ha Ítaca.”