Merkel ensopega en l’esprint

Res no surt com voldria Angela Merkel. Quan falten sis mesos per a les eleccions generals que han de marcar el seu adeu al poder, la Covid-19 no dona treva a Alemanya i el seu bloc conservador no sap encara qui serà el candidat a la cancelleria. A sobre, el seu últim gran projecte a escala europea, el fons de recuperació postpandèmia, ha quedat aturat al Tribunal Constitucional (TC). Una demanda d’un grapat d’euroescèptics n’ha impedit la ratificació per part del president del país, Frank-Walter Steinmeier. És una demanda ritualitzada, com les moltes que successivament posen ultres i euroescèptics contra plans de rescat o altres qüestions en què es reclama “solidaritat” europea.

Però, de moment, ha empastifat el vistiplau final alemany a un paquet de 750.000 milions d’euros, aprovat l’any passat després de moltes sessions maratonianes entre els socis de la Unió Europea. Un fons que va arrencar sota l’impacte de la pandèmia, que va arribar a bon port durant la presidència comunitària alemanya, sota el lideratge de Merkel, però que no rutllarà fins que no estigui ratificat pels 27 socis.

Durant la crisi de l’euro, la cancellera era identificada amb la tenalla de l’austeritat que va castigar els països del sud i va portar la precarització a Alemanya. Amb la pandèmia, Merkel es va revalorar com a líder global, capaç de tirar endavant un paquet en què Berlín acceptava allò que havia rebutjat fins aleshores: l’emissió de deute compartit. El rebuig al deute compartit és, precisament, l’argument principal del grup de demandants, el més conegut dels quals és Bernd Lucke, fundador el 2013 de la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD). Lucke va deixar el partit anys abans que girés cap a la xenofòbia, enmig de la crisi de refugiats del 2015. Es manté actiu com a veu euroescèptica en organitzacions minoritàries extraparlamentàries.

A Berlín es considera que l’aturada al paquet es resoldrà com va passar amb les anteriors demandes. És a dir, que rebrà llum verd. El TC no n’ha avaluat el contingut, sinó que n’ha congelat la signatura, d’acord amb la pràctica habitual en una demanda per la via d’urgència. La decisió, divendres al vespre, tancava una setmana plena d’entrebancs per a Merkel. La sessió maratoniana amb els líders regionals, dilluns, per aprovar una nova pròrroga a les restriccions, va anar seguida d’una declaració de la cancellera en què demanava perdó al ciutadà per haver consensuat una paralització per Setmana Santa que legalment no és viable. Merkel n’assumia així la responsabilitat, potser per exculpar-ne el seu bloc conservador. L’any electoral es va obrir fa quinze dies amb un doble cop al seu partit, la Unió Cristianodemòcrata (CDU) –dues derrotes sonades a escala regional–. Encara no s’ha decidit qui serà el seu candidat, si el líder de la CDU, el centrista Armin Laschet, o el de la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU), el dretà Markus Söder. Els conservadors encara van primers en les enquestes, però amb clara tendència a la baixa. Els seus perseguidors no són els socis socialdemòcrates, sinó Els Verds, que per primer cop podrien liderar un govern de coalició a Alemanya.

Merkel, després de 16 anys al poder, no aconsegueix imposar la seva línia de màxima prudència per frenar la Covid-19. I la incidència, mentrestant, puja dia rere dia: 124 contagis setmanals per cada 100.000 habitants, ahir.