La investidura es dilata
El Parlament rebutja investir Aragonès amb l’abstenció de Junts, que l’insta a renunciar a un segon intent fins que no tinguin tancat un pacte de govern
ERC insisteix que un acord és possible d’aquí a dimarts, però Batet parla d’una setmana o dues
Reclamen “bifurcar” la direcció del procés en el Consell per la República
Als llimbs. La investidura de Pere Aragonès com a 132è president de la Generalitat no tan sols va ser rebutjada ahir pel Parlament –només va rebre el suport de la CUP–, sinó que es dilata sine die després que JxCat s’abstingués en la primera votació en el ple, i fins i tot instés el candidat republicà a renunciar a un segon intent dimarts, com permet la normativa, i a no tornar al ple fins que tots dos partits hagin assolit un “bon acord, amb concreció” que eviti repetir les picabaralles de l’última legislatura. A la petició s’hi va resistir ahir Aragonès per “respecte als electors i als diputats de la CUP”, ja que insistia, en la rèplica, a reunir-se si cal “24 hores al dia” fins dimarts, per assolir l’entesa abans que calgui convocar un nou ple. “Convoquem-nos demà mateix, si cal, no hi ha tantes coses que ens separen”, instava en l’última intervenció, ja a quarts de deu de la nit, quan va recordar que ERC des del 2012 ha donat el vot a tots els presidents de l’altre espai, i també ha votat a favor de Laura Borràs per presidir el Parlament.
És clar que el líder de Junts a la cambra, Albert Batet, ja li havia recordat que ara té la paella pel mànec, i va insistir que s’ho pensi, ja que no veu “plausible” un acord abans de dimarts, tot i que sí “d’aquí a una setmana o 15 dies”. “Volem un acord de legislatura, no d’investidura”, deia. La votació d’ahir, en tot cas, engega el rellotge de dos mesos per investir president abans d’anar a noves eleccions. “La pilota és a la teulada d’ERC”, asseguraven els juntaires.
L’acord, doncs, sembla encara lluny, i no se n’albira un desbloqueig aquest cap de setmana, quan ahir s’assumia que es reprendrien les converses. Des d’ERC admetien que fins ara gairebé no han entrat en temes programàtics ni en el repartiment de funcions a l’executiu, un fet que podria allargar les negociacions, si bé no sembla aquest el gran motiu de la discòrdia. Des de Junts, asseguraven que hi ha més qüestions en què s’han de posar d’acord, per exemple com fer front als embats judicials que arribin.
Oferta a Junts
Ahir, després de reivindicar la tasca de govern conjunta, Aragonès reiterava en públic la seva oferta a JxCat: un programa, el que va exposar al matí, que es fa seves les propostes dels juntaires en matèria socioeconòmica; un govern amb un pes com fins ara equilibrat entre tots dos partits, que incorpori “mecanismes” per millorar “la coordinació i les lleialtats”, i una estratègia independentista que “no és incompatible”. Ans al contrari, el republicà s’oferia a assumir la proposta electoral de Junts que, si se superava el 50%, calia anar a reclamar la intervenció d’organismes europeus per propiciar un referèndum vinculant i acordat.
Però res d’això va fer variar la posició de Batet, que li va dir que “un punt no fa la cosa” i no tan sols va insistir que un “bon acord” no és possible ara en tres dies després de tres anys de topades, sinó que, a mesura que avançaven les rèpliques, destapava les raons de fons de la seva posició. Així, va expressar els dubtes sobre el nou referèndum que plantegen ERC i la CUP, va retreure als republicans que pactessin abans un programa de govern “amb algú que serà soci parlamentari, però no de govern”, i va retreure actuacions dels republicans en la legislatura passada, com ara la no investidura de Puigdemont en el ple del 30 de gener del 2018 o l’acatament de la inhabilitació del president Torra com a diputat. “Tothom ha vist el poc interès del candidat a president per buscar complicitats amb JxCat. És legítim, res a dir. Potser s’entén millor la nostra abstenció”, piulava poc després el secretari general de JxCat, Jordi Sànchez.
Batet va deixar clar que la principal reivindicació de Junts, ja que accepta a contracor l’aposta per la taula de diàleg, és que ERC cedeixi també i accepti una “bifurcació” del comandament del procés cap al Consell per la República, òrgan que vol que dugui la “direcció col·legiada” del camí cap a la república, i que sigui l’espai deliberatiu i decisori per anar definint el full de ruta. Els republicans –que en l’acord amb la CUP preveuen crear una taula de direcció estratègica per fer aquestes funcions– van presentar en l’última trobada una proposta que es basaria en una redefinició en la composició i el funcionament del Consell per la República, que en tot cas només veuen factible a mitjà i llarg termini, però de moment no han rebut resposta dels juntaires.
Els comuns s’ofereixen
Els altres potencials socis d’Aragonès no es van estar tampoc de ficar cullerada en el debat. La CUP va demanar a JxCat que aclareixi què no els agrada del seu acord amb ERC, i lamentava que no hagin donat resposta a les seves propostes en matèria d’acció de govern. “Confiem que Junts millori l’acord i que fem pinça per allò que no és suficient”, picava l’ullet, això sí, la diputada Laia Estrada. Mentrestant, els comuns van intentar aprofitar les desavinences per oferir-se a entrar en un govern d’esquerres. “JxCat està utilitzant la humiliació com a manera de negociar i ho disfressen d’un exercici de responsabilitat política... fins quan ERC està disposada a suportar aquestes actituds?”, reflexionava la seva líder, Jéssica Albiach. “Amb nosaltres, demà mateix hi hauria govern”, concloïa. La realitat, però, és que amb els seus vots no sumarien si no fos amb un suport indirecte, en forma d’abstenció, de Junts o del PSC. Al seu torn, així, Aragonès va instar els comuns a sumar-se a l’acord amb la CUP, però va defensar la “via àmplia” també amb Junts. La portaveu d’ERC, Marta Vilalta, lamentava que ho han “intentat” però no ha estat possible pels “vets encreuats”. Però girava més la vista a JxCat. “La seva negativa a la investidura avui per nosaltres és incomprensible, i creiem que ho és per a tots els que han dipositat la confiança en l’independentisme”, etzibava. “Qui no vol un acord busca excuses i qui el vol busca solucions i fa propostes”, reflexionava, mentre acusava JxCat de “bloquejar” una oportunitat per reflectir al govern la majoria del 52%. “On són els punts de desacord?”, reptava. “La unitat no es predica, es practica”, concloïa, després de recordar que han tingut una quinzena de reunions i han intercanviat vuit propostes i documents. “Tenim tres dies per davant, aprofitem-los; no renunciïn a fer-ho possible, nosaltres no ho farem”, apel·lava.
Tres objectius
En tot cas, va ser al matí quan, en un discurs de més d’una hora i mitja, el candidat republicà va desgranar en profunditat el programa de govern que planteja, en què va parlar de tres grans prioritats: un pla de rescat social, amb la mobilització de 700 milions en els primers cent dies de govern per afrontar l’emergència provocada per la pandèmia; impulsar la reconstrucció econòmica prenent com a base un nou model productiu (que aprofiti els fons europeus) i “encaminar” la resolució del conflicte polític amb l’Estat “fent inevitable l’amnistia i l’autodeterminació”. Aragonès, que revelava l’aposta per recuperar el Departament d’Universitats i Recerca, parlava d’impulsar transformacions profundes en l’àmbit socioeconòmic, feminista, verd i democràtic, i es va comprometre a sotmetre’s a una qüestió de confiança a mitja legislatura, tal com recull l’acord amb la CUP. El candidat es reivindicava com a defensor dels grans consensos actuals de país, i també dels “històrics”, que vol convertir en “punts neuràlgics” de la seva presidència: que “Catalunya és una nació i un sol poble”. Advocava així per buscar complicitats amb tots els que comparteixen aquesta idea de país. “Des del maximalisme només contribuïm al bloqueig”, subratllava, mentre feia una crida a entrar en una “fase resolutòria” del conflicte. Una fase que, d’entrada, s’ha de basar en una taula de diàleg amb l’Estat que vol reactivar immediatament, mentre exigia a l’Estat que hi vagi amb una proposta sota el braç, fins ara inexistent. Per tenir-hi més força, a més, reclamava “recuperar la unitat estratègica” que els va fer forts per arribar a l’1-O.El socialista Salvador Illa, que li va retreure que es mantingui en el “plantejament divisiu”, es va oferir a ajudar-lo a activar la taula, però el va instar que en creï una altra per propiciar el diàleg “Catalunya endins”. Aragonès, però, no va comprar el “retrobament” que proposa Illa, perquè no pot ser un “oblit”, i va defensar un referèndum perquè cap projecte polític, ni la república catalana ni la unitat d’Espanya, “s’ha de basar en la imposició”. “Amb alta o baixa participació, aquest Parlament té una majoria independentista. Afronti la realitat!”, li etzibava.