Els infants catalans aproven en felicitat, segons un estudi

Un estudi realitzat per un equip de la Universitat de Girona (UdG) ha conclòs que set de cada deu infants són feliços amb la seva vida, després d’haver entrevistat, abans de la pandèmia, 6.626 nens d’entre vuit i dotze anys d’arreu de Catalunya. Els catalans de vuit anys són els tercers més feliços d’entre 20 països, mentre que els adolescents de dotze ocupen el setè lloc sobre una base de 30 països. Aquestes són algunes de les principals conclusions de l’informe Children’s Worlds elaborat per aquest equip. Les xifres són encara més rellevants si tenim en compte que aquest estudi forma part d’un projecte internacional en què s’analitzen les dades de 128.000 infants de 35 països del món.La recollida de dades es va fer durant el curs 2018-2019 –per tant, abans de la crisi sociosanitària causada per la pandèmia de la covid-19– a partir d’un mètode de mostreig basat en els centres educatius. S’hi han inclòs 61 escoles de primària i 48 centres de secundària de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona i s’ha tingut en compte el context territorial (rural, semiurbà o urbà) i el tipus de centre (públic, concertat o privat).

Motius per a l’estrès

Una altra de les dades que destaquen és que un 39% dels enquestats d’entre deu i dotze anys asseguren que se senten estressats i prop de la meitat no estan contents a l’escola. Un dels motius que explicaria l’estrès és la pressió que senten els infants i joves per part de les famílies per treure bones notes. La investigadora responsable de l’estudi a la UdG, Mònica González-Carrasco, ha detallat que “són molt conscients que les famílies tenen unes expectatives molt altes” sobre el seu rendiment acadèmic. Un altre dels motius que podria provocar aquest estrès és la “falta de disposició de temps” que tenen els infants. L’Estat espanyol és un dels països europeus amb més hores lectives i que més deures posen. Això podria generar una sobrecàrrega amb una “quantitat de temps important” als infants, tal com ha destacat González-Carrasco. A aquest fet també cal afegir-hi que alguns d’ells fan moltes matèries extraescolars. “Hi ha moltes hores fixades amb activitats que ells no han pogut triar”, hi ha afegit la investigadora.Si ens centrem en la família, el 85,3 % dels infants de 8 anys i el 83,9 % dels que en tenen 10 i 12 mostren un grau de satisfacció molt elevat en relació amb la seva família. L’estudi inclou informació més detallada en el cas de la franja dels més grans, a qui s’ha demanat que valorin, sobre 5, aspectes més concrets: senten que la seva família es preocupa per ells (puntuació mitjana: 3,75), creuen que els ajudarien en cas de tenir un problema (pm: 3,74), s’ho passen bé plegats (pm: 3,5) i se senten segurs (pm: 3,74). Els aspectes concrets pitjor valorats són la sensació que els progenitors no els escolten prou (pm: 3,38) i que disposen d’escasses oportunitats perquè se’ls tingui en compte en la presa de decisions(pm: 3,07).Pel que fa a la llar, els nens i nenes estan molt contents amb la casa on viuen (81,9 % - infants de 8 anys / 79,9 % - infants de 10 i 12 anys). L’opinió sobre les coses que posseeixen presenta puntuacions mitjanes elevades. Aquestes valoracions són especialment rellevants perquè permeten identificar infants amb dificultats socials. Per exemple, l’11 % diuen que no disposen d’un lloc per estudiar, el 6,4 % afirmen que no tenen prou menjar cada dia, el 4,5 % no tenen llit propi i el 2 % no disposen de cap dispositiu electrònic (ordinador de sobretaula, portàtil o tauleta). El 73 % declaren que –a vegades, sovint o sempre– es preocupen per la quantitat de diners que té la seva família.Respecte a la zona on viuen, el 74,5 % dels infants de 8 anys se senten molt satisfets, mentre que els més grans (10 i 12 anys) ho estan en un 69,1 %. Tot i això, en totes dues franges d’edat només el 51,5 % se senten totalment segurs en aquest entorn i tan sols el 45,2 % estan molt d’acord que algú els ajudaria si tinguessin un problema. El 50,6 % manifesten la seva convicció que els adults del lloc on viuen són amables amb els infants. Finalment, les avaluacions reflecteixen la manca d’espais infantils per jugar i participar activament, ja que només el 53,8 % estan molt d’acord que hi ha prou llocs per divertir-se. Sobre l’aspecte físic, l’estudi remarca que tres de cada deu infants i joves no se senten satisfets amb el seu cos. Aquesta sensació augmenta a mesura que es fan grans. D’aquesta manera, la xifra entre nens i nenes de vuit anys satisfets amb el seu cos és més elevada que en el cas dels adolescents de dotze. L’estudi, però, indica que aquesta pressió per “estar prims i ser guapos” abans requeia sobretot entre les nenes per la pressió social. Ara aquesta diferència entre sexes s’ha reduït i cada vegada hi ha més nois que també se senten insatisfets pel seu aspecte físic per no respondre als cànons de bellesa.En un altre àmbit, el 46,5 % dels nens i nenes catalans coneix els drets dels infants. L’estudi mostra que, a mesura que es fan grans, el coneixement que en tenen també s’incrementa: 39,2 % dels infants de 8 anys; 48,2 % dels de 10 anys i 53,2 % dels que tenen 12 anys. Tot i això, una quarta part responen que no estan segurs de saber-los. “Això ens ensenya que encara no s’està abordant adequadament el dret dels infants a conèixer els drets propis”, assegura Mònica González-Carrasco.

Satisfacció

Un 66,4% dels infants de vuit anys mostren una màxima satisfacció a l’escola, una xifra que cau fins a un 54,8% en el cas dels situats entre els 10 i els 12 anys. Segons Mònica González-Carrasco, “l’àmbit educatiu és el que surt més mal parat”. Aquesta insatisfacció podria ser per diversos motius, però un d’aquests és que “calen més accions per prevenir casos d’assetjament”. Així, un 54% dels nens de l’estudi han rebut insults, un 37% creuen que se’ls ha deixat de costat i un 27,6% afirmen haver estat agredits per companys.Les dades suggereixen que la vida escolar i les relacions interpersonals a l’escola podrien millorar en moltes ocasions i que cal més prevenció dels diferents tipus d’assetjament. Una baixa satisfacció amb els aprenentatges podria estar relacionada amb un menor benestar subjectiu, ja que alguns infants creuen que no aprenen prou o que no són capaços de gestionar les seves responsabilitats diàries.Atès que tant infants com adults tendim a valorar les nostres vides de manera positiva, fins i tot davant circumstàncies adverses, els responsables de l’estudi afirmen que “cal una acció social i política centrada en aquells grups o subgrups d’infants catalans que presenten un benestar subjectiu significativament inferior a la mitjana”. En ser un estudi fet amb una mostra representativa, aquests subgrups reflecteixen “la situació de milers de nens i nenes, que no pot ser obviada”.