‘TV movies’, aposta de TV3
El 50% del pressupost de ficció de TVC del 2019 es va dedicar a aquest format
TV3 va liderar dilluns passat l’audiència a Catalunya, amb una quota del 16,7%, gràcies al telefilm Frederica Montseny, la dona que parla. Oriol Sala-Patau, cap del departament de ficció i cinema de Televisió de Catalunya, defensa aquesta opció: “Les TV movies sempre ens han donat molt bons resultats. Són productes propers, els fem una bona promoció i la gent està molt atenta a l’estrena. Són un producte car, però continuen sent molt vigents i atractius, i a més fem videoteca: són biopics o adaptacions literàries que queden a la nostra prestatgeria per exhibir quan vulguem.”
L’aposta de TV3 per aquest tipus de producció es fa evident en el pressupost de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA): durant el 2019, cinc telefilms van rebre 1.178.134 euros, segons dades d’un estudi de l’Observatori de la Producció Audiovisual de la Pompeu Fabra. Això representa just el 50% del pressupost que la CCMA va dedicar a la ficció (cinema, telefilms i sèries).
Tono Folguera és productor de TV movies com La mort de Guillem i 13 dies d’octubre, els dos dirigits per Carlos Marques-Marcet, però és crític amb aquest model: “Com a país, és molt trist que no tinguem l’ambició d’exportar al món la nostra llengua, imaginari, cultura i història. Per què ens hem de limitar a fer TV movies de baix pressupost per emetre només a TV3 sobre Pau Casals, Lluís Companys, Frederica Montseny o Guillem Agulló? Per què com a país renunciem a fer una producció ambiciosa sobre aquests personatges i que la puguin veure a tot el món? És un luxe que com a país no ens podem permetre.” Creu que “el pressupost que TV3 destina al seu departament de coproduccions és patètic, vergonyós; és de televisió pública regional, no de televisió pública estatal”. “Cal un augment, però com que això costarà més, reorganitzant mínimament els pocs diners que té ara ja ho reactivaríem urgentment.”
Valérie Delpierre, guanyadora dels últims Goya amb Las niñas, creu que hi ha espai per a tot: “No crec que s’hagi de renunciar a les TV movies, crec que poden conviure. Tenim una indústria diversa i han de poder conviure. I si volem ampliar el discurs, hem de parlar de documentals, també. El documental català és gairebé una escola, una referència a Europa, i ara ni anem als festivals, perquè no tenim marges ni de generar ni de col·laborar. I això té a veure amb TV3. Si el govern es vol posar les piles en aquest tema, han de començar a mirar cap a TV3, no a l’ICEC.”Oriol Sala-Patau posa l’accent en les virtuts dels telefilms: “La TV movie és un producte televisiu, que quedarà aquí per sempre, i busquem coses que siguin de proximitat per a l’espectador, per exemple biopics com L’enigma Verdaguer o Frederica Montseny, la dona que parla, que hem estrenat ara; o bé que parlin de períodes històrics, com Èxode, i adaptacions literàries com Vida privada, de Sagarra. Quan algú ens presenta un projecte de TV movie amb aquestes característiques ja ens desperta un cert interès, perquè s’ajusta a la nostra línia editorial.” Els llargmetratges, en canvi, “són projectes dels productors i no estan pensats per a la televisió, sinó per a altres formats”, diu el cap de ficció i cinema de TVC.