La UE aprova la vacuna Janssen, la primera unidosi
L’Agència Europea del Medicament garanteix que el fàrmac és segur i diu que té una eficàcia del 67%
Nega que el vaccí d’Oxford tingui efectes secundaris greus, tot i el vet en alguns països
La primera vacuna monodosi contra la Covid-19 ja es pot posar a la Unió Europea. L’Agència Europea del Medicament va donar ahir llum verd al vaccí Janssen de Johnson&Johnson, que Brussel·les veu clau per accelerar l’accidentada campanya de vacunació dels últims tres mesos.
“La Unió Europea tindrà una altra opció per combatre la pandèmia i protegir la vida i la salut dels seus ciutadans”, celebrava ahir Emer Cooke, directora executiva de l’EMA, tot remarcant que l’antídot només requereix una sola dosi per generar immunitat. La Comissió Europea ha comprat per a aquest any 200 milions de dosis de la vacuna de J&J, que s’afegeixen als 600 milions de Pfizer-BioNTech, els 300 milions d’Oxford-AstraZeneca, i als 160 milions de Moderna.
Alguns mitjans europeus apunten que en els pròxims tres mesos els països europeus haurien de rebre uns 80 milions de la vacuna Janssen, dels quals uns 9 milions haurien d’anar a parar a l’Estat espanyol, aproximadament. Tanmateix, la CE no ha confirmat exactament quantes dosis s’entregaran d’aquesta vacuna que la farmacèutica catalana Reig Jofre produirà a gran escala a Sant Joan Despí. Així, espera fabricar més de 250 milions a l’any.
La vacuna Janssen és segura i té una eficàcia del 67% per evitar la malaltia de la Covid-19, segons ha pogut comprovar l’EMA revisant els assajos clínics fets amb gairebé 44.000 persones. La gran novetat que aporta és que només cal una dosi per obtenir immunitat, però també té altres avantatges com el fet que es pot conservar en un refrigerador normal. A més, el preu també és atractiu: uns 7 euros. No és tan cara com la de Pfizer-BioNTech (12 euros) i Moderna (18 euros), ni tan barata com la d’Oxford-AstraZeneca, que només val 1,78 euros.
Aquest vaccí britànic va robar ahir un cert protagonisme a Johnson&Johnson, però per pitjors motius. Gairebé una desena de països europeus, entre els quals, Dinamarca, Àustria i Noruega, han decidit aturar-ne temporalment l’ús per una trentena de casos de trombosi entre els gairebé cinc milions de persones vacunades a Europa. Itàlia també ha prohibit un lot de la vacuna d’Oxford-AstraZeneca que ja està sent investigat pel regulador de la UE.
Evitar alarmismes
“Tot i que un defecte de qualitat es considera improbable ara com ara, s’investigarà”, defensa l’Agència Europea del Medicament en un comunicat. Per tal d’evitar alarmismes innecessaris, els seus experts científics van recordar ahir que el nombre de trombosis detectades “no és més gran del que normalment es detecta en general entre la població”. Per això, remarquen que “per ara no hi ha evidències que la vacunació sigui la causa” d’aquestes trombosis.
Per tant, descarta de moment que siguin efectes secundaris de la vacuna d’Oxford i assegura que es pot continuar administrant a la població adulta de més de divuit anys.
El BCE accelera els estímuls
El Banc Central Europeu (BCE) es compromet a accelerar la injecció d’estímuls veient que la crisi va per llarg i que temen per les possibilitats de les famílies, empreses i governs de finançar-se. La presidenta de la institució monetària de la zona euro, Christine Lagarde, va dir ahir que la compra d’actius serà “significativament més gran” a partir de l’abril per evitar un enduriment de les condicions de finançament de tots els sectors de l’economia. És l’únic anunci d’ahir del BCE que manté igual resposta a la crisi. “S’espera que la situació econòmica general millori el 2021, però persisteix la incertesa sobre les perspectives econòmiques a curt termini relacionades amb la dinàmica de la pandèmia i la velocitat de les campanyes de vacunació”, va admetre Lagarde. El BCE no canvia les previsions de creixement d’aquest any (un 4%), però sí de la inflació, que serà més alta que no s’esperava.
