Ciència

Deu motors per a la UdG

estruCtura

La creació del desè campus sectorial, el de la robòtica, culmina aquestes estructures pensades per transferir coneixement

Des del primer, el 2015, els campus regionals han desplegat set projectes que han mobilitzat al voltant seu uns 14 milions d’euros

Un campus sectorial vincula molt més la UdG amb el territori

La Universitat de Girona (UdG), amb la creació del desè campus sectorial, que té com a protagonista la robòtica, ha culminat la creació d’aquestes estructures que han de ser un element clau per a la transferència de coneixement i la connexió entre el món universitari, la societat i els teixits productius. Es tanca així un procés que es va iniciar el 2015 amb la posada en marxa d’aquest programa que ja ha mobilitzat des de llavors uns 14 milions d’euros en set projectes d’especialització i competitivitat territorial (PECT).

Els deu campus sectorials que s’han creat estan focalitzats en els àmbits de l’aigua, el turisme, l’alimentació i la gastronomia; la comunicació cultural i corporativa; els compòsits, la salut, el patrimoni cultural i natural; la cohesió i compromís social; la robòtica i, finalment, el desè, que té una clara vocació transversal amb la resta, el d’innovació i tecnologia industrial. A diferència d’un campus universitari, l’espai que reuneix els edificis i la infraestructura d’una universitat situada en general fora d’una ciutat, els sectorials són espais intangibles, perquè són la suma de totes les fortaleses per a transversalitat del coneixement.

El vicerector de projectes estratègics de la UdG, Josep Calbó, explica que els campus sectorials han de servir per enllaçar el coneixement amb els principals actors socials i econòmics i les seves necessitats per adaptar la recerca. És importat destacar que això passa en un context en què les universitats han d’assumir que el seu èxit es mesura no en termes de nombre de titulats, sinó d’ocupabilitat dels seus titulats en el mercat laboral; no solament en nombre de projectes de recerca i publicacions, sinó també en termes de transferència de tecnologia i coneixement, d’innovació induïda i d’impacte territorial, entre altres, explica Josep Calbó.

Projectes Transversals

Des de la seva creació, i entre els anys 2016-2018, els campus sectorials han aconseguit 9,5 milions d’euros en quatre projectes: Girona, regió saludable, liderat per l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (Idibgi) i en què es treballa per convertir la demarcació en un territori de referència on es promogui la capacitat de les persones per incrementar el control sobre la seva salut i els factors que la determinen. Costa Brava Pirineu de Girona: natura, cultura i intel·ligència en xarxa, amb actuacions destinades a connectar la xarxa de camins amb el patrimoni cultural i natural de la demarcació de Girona. Es tracta d’unir i senyalitzar rutes a peu i en bicicleta per tal de donar a conèixer el territori i facilitar l’accés al patrimoni natural i cultural, sobretot el més desconegut. Girona, regió sensible a l’aigua, amb la integració d’idees, l’ús de plataformes digitals i el desenvolupament de nous conceptes en l’ús de l’aigua permetran enfortir la capacitat d’adaptació del territori als escenaris de baixa garantia i risc hidrològic que afecten de manera recurrent el Baix Ter i que continuaran fent-ho en el futur amb les previsions dels efectes del canvi climàtic. Finalment, el Programa d’ecosistemes innovador, per organitzar la demarcació de Girona com un territori d’innovació, operatiu i coordinat, millorar la competitivitat i treballar la transferència entre universitat i empreses. A aquests cal sumar-hi el 2019, els d’Alimentació sostenible, Patrimoni natural i Cohesió social.

Per entendre el seu funcionament, Calbó explica que els dos elements principals de l’estructura són el Consell Assessor Sectorial i l’Agrupació Sectorial. El Consell Assessor Sectorial és constituït per un grup reduït de persones escollides per la seva trajectòria professional i personal de prestigi, totes elles externes a la universitat. El finançament prové de les convocatòries dels projectes d’especialització i competitivitat territorial (PECT), que es poden cofinançar pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional de la UE i la Diputació de Girona.

L’Agrupació Sectorial és el conjunt d’empreses i institucions inscrites en cada campus. L’objectiu és atreure el màxim nombre d’agents actius del sector socioeconòmic de cada campus, això és, d’empreses, clústers sectorials, associacions empresarials, ens locals (Diputació, ajuntaments i consells comarcals, oficines de promoció econòmica), entre d’altres.Un exemple seria per exemple el campus dedicat a la comunicació cultural i corporativa, el qual van seguir els de Turisme i l’Aigua. Aquest, per exemple, té com a objectiu treballar en l’àmbit de les estratègies comunicatives, la transferència informativa, la rendició de comptes i la responsabilitat social corporativa. Un altre aspecte que es treballa és el model d’innovació oberta, que s’ha descrit mitjançant el model C+D (connectar i desenvolupar), que substitueix o complementa el model d’R+D (recerca i desenvolupament), i es basa en la idea que l’associació accelera la innovació i l’intercanvi d’idees.

La robòtica, el desè campus sectorial

El campus de robòtica és el darrer que s’ha creat a la UdG. Amb la primera reunió del consell assessor ja van començar el febrer passar, i de manera formal, les seves activitats, amb l’objectiu d’oferir un espai de trobada i d’interlocució destinat a promoure el coneixement. El consell assessor està format per persones amb una àmplia trajectòria en diferents àmbits del sector tecnològic: la intel·ligència artificial, la visió per computador, la percepció 3D, les dades massives i l’internet de les coses aplicats a la robòtica marina, submarina, mòbil, aèria, industrial, educativa i de consum, la domòtica i la salut intel·ligent. El seu paper és actuar com a laboratori d’idees del campus, aportant una visió externa i independent i oferint recomanacions.

“Els campus sectorials potencien les fortaleses”

J.Trillas

Josep Calbó és el vicerector de projectes estratègics. Llicenciat en ciències físiques per la UB i doctor en ciències per la UPC, és professor titular del Departament de Física de la UdG.

Els campus universitaris són espais físics, els edificis; què són els regionals?
Són unes estructures que busquen potenciar les fortaleses de la UdG, com a generadora de coneixement, amb un funcionament basat a desenvolupar activitats per tal de satisfer les necessitats i interessos d’R+D+I de cada sector, així com de formació especialitzada i orientada als perfils professionals.
Com?
A partir de preguntar al mateix sector quines són aquestes necessitats i interessos; és a dir, els campus sectorials serveixen per facilitar la relació entre les empreses i les institucions del sector socioeconòmic i la universitat, sobre la base del coneixement mutu i la promoció i manteniment d’una relació continuada a través d’una comunicació personalitzada.
Amb la creació del primer, el 2015, què s’ha aconseguit?
Un element important i clau són els projectes que s’han anat desenvolupant des de llavors, tenint clara aquesta vocació de transferència de coneixement i interacció. S’han de destacar els set projectes d’especialització i competitivitat territorial (PECT), que han mobilitzat un total de 14 milions d’euros per a les comarques gironines, amb temàtiques molt diferents. Hem de pensar que els deu campus sectorials toquen elements clau de la nostra societat i, evidentment, iniciatives productives lligades a aquesta; el que és rellevant és que posen en contacte els grups de recerca amb les empreses i institucions que potencialment poden estar interessades en la recerca i els serveis que aquests ofereixen.

Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.