Aragonès vol “generositat” per bastir un govern ampli

Amb el resultat de les eleccions del 14 de febrer encara no digerit del tot per alguns dels partits contendents, i enmig de les negociacions per formar govern, Pere Aragonès es va posar ahir el vestit i la corbata de cap de l’executiu per fer un repàs del moment i, també, per llançar algunes reflexions sobre per on ha d’anar el futur. Per fer-ho va pronunciar una conferència a les 19 hores, de poc menys de quaranta minuts, a l’Espai Serrahima de Barcelona on, és clar, el primer punt a tractar va ser sobre quina majoria política haurà de sustentar la seva presidència. I aquí va tornar a insistir en la fórmula d’un “govern ampli” que inclogui, a més dels republicans, la CUP, JxCat i els comuns, per molt que aquests dos últims s’excloguin entre si. “Cal abandonar els vets estèrils i avançar cap als acords sense perdre temps”, va apressar Aragonès, que alhora va demanar “generositat” als partits per desencallar la situació. “Tots i totes hem de sortir de la nostra zona de confort. No mirar tant amb qui, sinó què volem fer. I entendre que es pot fer molt més des del govern o implicant-se en la governabilitat del país –malgrat que això suposi acceptar contradiccions– que mantenint-se en la comoditat de l’oposició”, va insistir el candidat republicà, per a qui el mandat dels últims comicis és inequívoc en el sentit que ha de desembocar en un executiu “d’esquerres i de progrés, i compromès amb la República catalana”. De l’estat de les negociacions no en va voler dir res, tot i que va pronunciar una frase que podria deixar entreveure que aquestes estan més encallades del que alguns voldrien. “Que ningú tingui la temptació de jugar la carta de la repetició de les eleccions esperant treure un millor resultat”, va dir Aragonès. Si es referia a JxCat o a algú altre, és una cosa que només la podia respondre ell.

Deixant de banda les referències als pactes, una part substancial del discurs va ser en clau ja presidencial i apuntant, ni que sigui amb un centelleig, cap on podrien anar orientades les seves primeres decisions. “Hem de trencar amb la continuïtat i dissenyar un govern que no reprodueixi esquemes del passat, que ja sabem els problemes que comporten, i que aposti per una estructura nova”, va indicar. Sobre això, va deixar anar la idea de “trencar la dinàmica de departaments estancs”, recuperant així la idea que es va implantar en els tripartits de barrejar càrrecs dels diferents partits a les conselleries, una fórmula que es va descartar en l’últim acord amb JxCat. També es va comprometre a fer que el seu equip sigui “100% paritari”.

Pel que fa a objectius, el referèndum i l’amnistia serien els dos grans eixos bàsics, tot i que sense concretar gaire quina ha de ser l’estratègia a seguir per assolir la independència. Anant una mica més al detall va citar quatre línies estratègiques o “revolucions” que vertebraran la seva acció de govern –la social, la feminista, la verda i la democràtica– i, a partir d’aquí, va enumerar mesures a adoptar, com ara aprovar un pla de rescat social, un altre de salut emocional, accés gratuït als productes d’higiene femenina o creació del comissionat Next Generation “per treure el màxim rendiment dels fons europeus” entre d’altres. “Qui no vol aquest govern? A qui li fa por aquesta aposta de govern?”, va ser la pregunta, retòrica, que es va fer com a al·legat final.