Un estudi usarà nanopartícules per tractar el càncer de pàncrees avançat

Un estudi clínic liderat pel Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) utilitzarà nanopartícules per tractar el càncer de pàncrees localment avançat, en el qual no existeix un tractament efectiu i que suposa un 20% del total dels pacients que pateixen aquesta malaltia.

Aquest estudi és la fase final del projecte NoCanTher , coordinat per IMDEA Nanociència, de Madrid, i que compta amb la participació de professionals de diferents disciplines d’onze centres nacionals i internacionals, entre ells, el barceloní Hospital Vall d’Hebron.

El 2016 es va engegar el projecte internacional NoCanTher, que aquest mes de setembre entra en la seva última fase, amb la posada en marxa del citat estudi clínic liderat pel VHIO i el promotor del qual del projecte és BioKeralty Research, per al tractament del càncer de pàncrees localment avançat mitjançant l’ús de nanopartícules magnètiques.

Aquest projecte es dirigeix a persones amb càncer de pàncrees amb un tumor localment avançat, que no té metàstasi però que no es pot ressecar quirúrgicament i que reben quimioteràpia pal·liativa com a única opció de tractament.

L’estudi clínic que es posa en marxa ara es basa en els resultats obtinguts en la fase preclínica de NoCanTher, on el grup del CIBBIM-Nanomedicina Direccionament i Alliberament Farmacològic del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), liderat pel doctor Simó Schwartz Jr., ha tingut un paper molt rellevant.

En el projecte s’han desenvolupat nanopartícules magnètiques de ferro que, en sotmetre’s a un camp magnètic altern, generen calor -hipertèrmia magnètica-, que pot usar-se perquè les cèl·lules tumorals siguin més sensibles al tractament estàndard amb quimioteràpia i, per tant, millorar la seva eficàcia i fins i tot destruir directament aquestes cèl·lules.

Fins ara, el VHIR i l’Hospital de Fuenlabrada (Madrid) han comprovat la utilitat de les nanopartícules en models animals als quals prèviament s’havien induït tumors de pàncrees o als quals s’havien implantat tumors derivats de pacients.

L’estudi ha demostrat que, quan les nanopartícules s’injecten dins del tumor directament, la hipertèrmia generada redueix el volum del tumor i que, a més, provoca canvis físics en el mateix que afavoreixen l’entrada de la quimioteràpia.

“Es demostra així un efecte sinèrgic important entre la hipertèrmia generada per les nanopartícules i el tractament quimioteràpic per al càncer de pàncrees”, ha dit Schwartz.

Les nanopartícules s’escalfen després de l’aplicació d’un camp magnètic altern i potencien l’efecte de la quimioteràpia, que s’administra de forma simultània i que és el tractament estàndard per a aquests pacients.

Per la seva banda, la doctora Teresa Macarulla, oncòloga metgessa de l’Hospital Vall d’Hebron, ha indicat que “creiem que amb aquesta tècnica nova podem canviar les característiques del tumor i aconseguir controlar la malaltia de forma local”.

Ha afegit que “es tracta d’una prova pilot, un pas més per obrir possibles opcions terapèutiques per a pacients amb càncer de pàncrees localment avançat als quals actualment no podem oferir alternatives més enllà de la quimioteràpia”.

A més, els investigadors de Vall d’Hebron recolliran mostres de sang dels pacients per determinar si aquesta teràpia disminueix el nombre de cèl·lules tumorals circulants en sang, i especialment de cèl·lules mare tumorals, que són capaces de generar noves cèl·lules canceroses i metastatitzar.

Els investigadors han destacat que aquest enfocament basat en nanopartícules magnètiques d’òxid de ferro permet aplicar calor únicament sobre la zona on es troba el tumor de pàncrees, sense cap conseqüència per als teixits sans que estan al voltant del tumor.

Per a aquest estudi s’usarà un generador de camp magnètic (Generador NTT) que ha estat dissenyat i construït específicament per a la generació local d’energia tèrmica dins del tumor.

El projecte NoCanTher està coordinat per IMDEA Nanociencia (Madrid) i compta amb la participació de: BioKeralty Research Institute (Vitòria); ImmuPharma (Londres); Chemicell (Berlín); University Hospital (Jena, Alemanya); Resonant Circuits (Londres); Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) (Barcelona); Trinity College (Dublín); Université París Diderot (París); Hospital Universitari de Fuenlabrada (Madrid), i compta amb finançament Horizon 2020.