A Lasa i Zabala els van fer cavar la pròpia fossa
La Guàrdia Civil els hi va obligar abans d’engegar-los dos trets al cap, segons un àudio
Ho explica un agent del Cesid
L’endemà que Público difongués una cinta d’àudio amb una conversa que prova la mort per tortura a la caserna d’Intxaurrondo (Sant Sebastià) de Mikel Zabalza, a qui la versió oficial atribuïa haver-se ofegat al riu Bidasoa mentre fugia de la Guàrdia Civil, i ha revelat que els presumptes membres d’ETA José Antonio Lasa i José Ignacio Zabala van ser abatuts de dos trets al cap el 1983 després d’haver-los obligat a cavar la seva pròpia fossa.
“O sigui que els van matar, no és que se’ls morissin” durant els interrogatoris, pregunta en la conversa Alberto Perote, director del Centro Nacional de Inteligencia (Cesid), al seu subordinat Pedro Gómez Nieto, que confirma els fets i respon: “Primer els vam fer fer els forats.”
Aquests fets van passar –tal com es va descobrir l’any 1995– a la localitat de Busot, al País Valencià. Lasa i Zabala van ser segrestats a Baiona (França), on s’havien refugiat i on havien demanat asil polític, per membres del GAL l’octubre del 1983. Van ser traslladats a la caserna d’Intxaurrondo, torturats i enviats a Busot. Allà van ser executats i els seus cossos, enterrats coberts amb cal viva.
Tot i destacar la importància que se senti per primer cop de manera pública aquest àudio, Naiz subratlla que el contingut de la cinta ja es coneixia des de mitjan anys noranta.
Prova desestimada
Les gravacions figuraven en els sumaris respectius, però no havien estat desvelades públicament fins ara. “Crida l’atenció que les converses, molt concretes i detallades, no tinguessin efecte judicial. Gómez Nieto va arribar a ser processat inicialment en el cas Lasa-Zabala com a possible encobridor, però posteriorment se li va aixecar aquesta condició en argumentar l’Audiencia Nacional que l’agent negava que fos la seva veu i que, a més, el material estava classificat”, indica el digital. El judici pel cas Lasa-Zabala, que va tenir lloc entre el 1999 i el 2000, va acabar amb la condemna d’Enrique Rodríguez Galindo, cap de la comandància d’Intxaurrondo, per segrest i assassinat, no per aquesta gravació sinó per altres proves. També en el cas de l’assassinat de Mikel Zabalza, el jutjat d’instrucció de Sant Sebastià, primer, i l’Audiencia Provincial de Guipúscoa, després, van desestimar prendre en consideració l’àudio. Aquest últim cas es va arxivar el 2010 sense acusacions ni judici i l’assassinat continua impune 35 anys després.