23-F: 40 anys de cop i secrets

L’assalt del tinent coronel Tejero al Congrés amb Armada i Joan Carles I al fons té encara papers classificats

“Quan em veig sol, disparo”, diu en el judici

Felip VI faltava a classe aquell dia i cobrirà el buit del pare avui

La reixa amb l’impacte de bala és exhibida al Congrés El tinent coronel Tejero irrompia a les 18.23 hores del 23-F al Congrés en un segrest que duraria divuit hores D.P EFE.
23-F: 40 anys de cop i secrets.

David Portabella - madrid

“Disparo quan veig, en pujar a la tribuna, amb bastanta sorpresa, que estic sol. I aleshores la sorpresa és meva, però els diputats també veuen que estic sol. Aleshores hi ha aixecaments. Jo sabia que hi havia diputats amb armes. Sabia que es desconnectava l’alarma antimetalls perquè no es detectessin les armes d’aquests senyors. Jo sabia moltes coses del Congrés. Aleshores, quan em veig sol, és quan disparo i ordeno que es posin a terra, amb la finalitat de complir les instruccions que havia rebut que l’operació fos incruenta.” Qui parla és el tinent coronel Antonio Tejero en el sumari 2/81 per explicar al tribunal el seu crit castís –“¡Quieto todo el mundo! ¡Al suelo! ¡Se sienten, coño!”– entonat a l’hemicicle del Congrés a les 18.23 hores del 23 de febrer del 1981, en plena sessió d’investidura de Leopoldo Calvo-Sotelo, i amb el general Alfonso Armada oferint-se com a solució i president. Amb Joan Carles I atrapat entre un passat d’angles morts –no va comparèixer fins a la 1.14 h de la matinada i les comunicacions de La Zarzuela aquella nit no s’han fet públiques– i un present a Abu Dhabi que el fa el gran absent, Felip VI –que aquell dia tenia 13 anys i va faltar a classe– acudeix avui al Congrés a commemorar el 40è aniversari del cop d’estat.

El sumari 2/1981 és avui encara un document classificat i no serà públic fins al 2031, quan hauran passat 50 anys dels fets, però fragments com el de Tejero sobre els trets són aportats per l’historiador Roberto Muñoz Bolaños en el recent El 23-F y los otros golpes de estado de la Transición (Espasa). “Al Congrés hi ha aquell dia 147 pistoles en mans dels diputats; a l’època, ETA matava gairebé cent persones l’any i molts diputats portaven pistola com a autodefensa; el que diu Tejero era cert. Ara, una cosa és que hi hagi pistoles i una altra, que els diputats es posessin a disparar contra guàrdies civils. Tejero dispara primer com a mesura preventiva, i això inhabilita una operació en què se li ha dit «sense violència»”, relata Muñoz Bolaños.

Gutiérrez Mellado, heroi

Alguns dels 45 trets són visibles a la volta de l’hemicicle i l’impacte d’un dels quals en una reixa és exhibit al Congrés. Quan Víctor Carrascal cantava els noms en la votació de Calvo-Sotelo i va citar el de Manuel Núñez Encabo (PSOE) i van sonar els trets, Adolfo Suárez no es va atemorir i el vicepresident Manuel Gutiérrez Mellado es va encarar amb Tejero, que no podia fer res contra ell ni fent-li una traveta per l’esquena. “Gutiérrez Mellado és un heroi en un episodi molt poc estètic, tenint en compte que Tejero té 48 anys i ell, 70”, diu Muñoz. No és un heroi –i no ho ocultaria– Alberto Oliart, ministre de Sanitat i poc després ministre de Defensa amb Calvo-Sotelo, investit el 25 de febrer. “Em llanço a terra i se’m llança a sobre Íñigo Cavero [ministre de Cultura], que devia pesar més de cent quilos. M’ofegava i li dic: «Mira, Íñigo, prefereixo morir d’un tret que morir asfixiat»”, relata Oliart a Los años que todo lo cambiaron (Tusquets). El president del Congrés era Landelino Lavilla i el secretari quart de la mesa era José Bono, i tant ells com Felipe González i Manuel Fraga es van ajupir sota l’escó. Qui es va fer l’amo de l’escena va ser el capità Jesús Muñecas anunciant l’arribada de “l’autoritat competent; militar, per descomptat”. El “quart d’hora o mitja hora” de Muñecas van ser al final divuit hores de segrest del Congrés.

Com relata Oliart en les memòries, l’exèrcit sabia que seria el futur ministre de Defensa abans que ell. I Tejero, en deixar el Congrés, l’avisa: “Complia ordres. No oblidi que tinc una nena de dos anys.” Oliart, però, es va negar a la depuració de la Guàrdia Civil i l’exèrcit. “Cal veure qui hi havia en el cop, però fer una depuració seria un error gravíssim”, relataria el ministre de Defensa post-23-F, que va morir el 13 de febrer passat. Oliart viu l’escena del “pacte del capó”: la firma sobre el capó d’un Land Rover de l’acord de rendició amb Tejero i amb Armada a l’altre costat del cotxe a la Carrera de San Jerónimo al final del cop.

El judici militar al barri de Campamento acabarà amb la condemna el 1983 a 21 militars, amb penes per rebel·lió militar de 30 anys a Tejero i a Jaime Milans del Bosch per haver tret els tancs a València (surt de la presó el 1991 i mor el 1997). A Armada li cauen 26 anys de presó, però el 1988 és indultat. A més de celebrar aniversaris del 23-F amb paelles en casernes com feia el 2014, Tejero també es deixaria veure al cementiri de Mingorrubio (El Pardo) l’octubre del 2019 per rebre el cos de Franco exhumat del Valle de los Caídos. Té 88 anys.

“Se sap tot, i el que no...”

El 30è aniversari del 23-F, el 2011, Joan Carles I negava els secrets: “Ja se sap tot, i el que no se sap s’ho s’inventen.” Que Armada fos ajudant del rei i que Felip, Elena i Cristina faltessin a classe el 23-F –també hi van faltar misteriosament els fills de militars nord-americans de la base de Torrejón de Ardoz–, però, s’afegeix a la revelació feta el 2012 per Der Spiegel: el despatx 524 de l’ambaixador d’Alemanya a Madrid, Lothar Lahn, sobre una cita amb Joan Carles el 26 de març del 1981 en què el rei mostra “comprensió, si és que no és simpatia”, amb el cop. “Només volien el mateix que volem tots: el restabliment de l’ordre, la disciplina, la seguretat i la calma”, diu el rei a Lahn.

Armada, en nom del rei

Per Muñoz Bolaños, el rei, l’elit i l’ambaixada dels Estats Units saben que “Armada maniobra per ser president, i el rei no s’hi oposa, però Suárez talla l’operació militar dimitint”. “Armada parla en nom del rei des del primer moment perquè el rei coneix l’operació legal, però quan hi ha el cop d’estat Armada comet l’error de seguir actuant en nom del rei i sent home de confiança del rei. Això explica la prudència del rei de les 18.23 a la 1.14 hores. Tot és delicat, surti bé o no: si el cop surt bé, el rei apareixerà com a inductor; si surt malament, hi pot haver un procés penal en què el nom del rei aparegui. Joan Carles s’ocupa bàsicament que l’exèrcit no ocupi els carrers”, relata l’historiador, que hi veu un “caràcter polièdric” i un “joc d’omissions”. “Del trident del cop, Armada i Milans del Bosch saben el que succeirà, i qui no ho sap és Tejero. Si Tejero hagués sabut quin era el projecte final darrere del cop, mai hi hauria participat: no hauria assaltat el Congrés per fer Armada president d’un govern de concentració amb membres de tots els partits”, avisa l’autor d’El 23-F y los otros golpes.

El “joc d’omissions” conclou quan el general José Juste truca a La Zarzuela i pregunta si Armada hi ha arribat i ja és amb el rei, i el cap de la Casa del Rei, Sabino Fernández Campo, respon amb el cèlebre “ni hi és ni se l’espera”. “La corona, símbol de la permanència i unitat de la pàtria, no pot tolerar de cap manera accions o actituds de persones que pretenguin interrompre per la força el procés democràtic que la Constitució votada pel poble espanyol va determinar al seu dia a través de referèndum”, va dir Joan Carles en el missatge a TVE d’un minut i 35 segons en què no parla de cop d’estat.

Coincidint amb el 40è aniversari, la ministra de Defensa, Margarita Robles, sosté que la pulsió colpista és el passat en una legislatura en què han emergit manifestos i cartes de militars retirats amb precs a Felip VI. “No parlo de les persones retirades perquè no tenen cap vinculació més que la purament nostàlgica, però no estan subjectes al règim militar. He de dir que la mitjana d’edat a les forces armades és de 38 anys i mig, i amb això estic dient bastant; són formades en democràcia i amb la Constitució i els valors democràtics interioritzats”, manté Robles.

El general Andrés Cassinello, que era cap de la segona secció de l’Estat Major de la Guàrdia Civil el 23-F i que sempre s’ha vantat d’haver alertat Javier Calderón, del Cesid, de l’intent colpista, té una màxima sobre la pulsió dels que estan a la reserva: “No hi ha res més reservat que un militar en actiu, i no hi ha res més actiu que un militar a la reserva.”

El paper del Cesid és un altre dels angles morts, perquè el centre dels espies i precedent del CNI no tenia un cap, i un home com ara José Luis Cortina –comandant de la unitat d’operacions especials i de la mateixa promoció militar que el rei Joan Carles I– va ser interrogat i absolt pel consell de guerra.

El puzle de les mil peces que és encara avui el 23-F –Tejero, Armada, Milans del Bosch, La Zarzuela, el Cesid, la divisió cuirassada Brunete, l’AOME, l’ambaixada dels Estats Units– encara grinyola, com si el 40è aniversari no fos una xifra prou rodona i el pes del vel dels secrets oficials esperés l’adveniment del 2031, en què tots els papers deixaran de ser classificats.