Èxit de la NASA, que fa aterrar el ‘Perseverance’ a Mart

“Perseverance is alive in the surface of Mars!” (El Perseverance està sa i estalvi a la superfície de Mart). L’eufòria es va desfermar ahir, poc abans de les deu de la nit, a la sala de control del Jet Propulsion Laboratory (JPL) de Pasadena, a Califòrnia, des d’on els tècnics seguien amb nerviosisme les diferents i complexes etapes de l’arribada al planeta vermell de la darrera missió espacial de la NASA.

De fet, els anomenats “set minuts de terror”, el període que transcorre entre que la nau entra a l’atmosfera marciana i que aterra, no van ser-ho tant perquè les diferents naus orbitals que la NASA té a Mart van anar confirmant a cada moment que tot anava bé. “El paracaigudes s’ha desplegat”, “s’ha desprès l’escut protector” i “la grua Sky Crane ja baixa sola amb el rover” van ser alguns dels anuncis fets pel centre de control abans que es desfermés l’eufòria final.

El colofó va ser la visió, a les grans pantalles del JPL, de la primera fotografia enviada pel Persevarance des del lloc d’aterratge –el cràter Jezero–, de moment en blanc i negre mentre s’espera que s’acabin de desplegar els diferents instruments.

El Perseverance buscarà a Mart signes d’antiga vida microbiana. El rover té un trepant per recollir mostres de roca i sòl marcià, que emmagatzemarà perquè puguin ser recollits per una futura missió i ser transportats cap a la Terra i analitzar-les.

La missió té també com a objectiu ajudar a preparar el camí per a futures expedicions humanes a Mart i provar tecnologies que poden ser necessàries per sobreviure en les difícils condicions del planeta. Així, el Perseverance provarà un mètode per produir oxigen a partir del CO² de l’atmosfera marciana, cercarà aigua subterrània i analitzarà el clima, la pols i altres condicions ambientals que podrien afectar els astronautes que visquin a Mart.

Una de les principals novetats de la missió és el petit helicòpter Ingenuity, que esdevindrà el primer enginy en volar en la fina atmosfera marciana.La durada de la missió és d’un any marcià, aproximadament dos anys terrestres, però podria allargar-se si, com ha passat amb altres rovers, com el Curiosity, segueix funcionant més enllà del que els científics han previst.Ignasi Casanova, director de l’Institut de Tècniques Energètiques de la UPC i doctor en geoquímica, va ser un dels científics que va participar en la tria del cràter Jezero, com a lloc d’aterratge del Perseverance. “Hi ha les restes d’un delta fluvial. És un lloc d’una gran importància científica perquè és en els trams finals dels rius on s’acumula matèria orgànica. Si n’hi va haver a Mart algun dia, aquest és el lloc”, diu Casanova.

El científic, que ahir va retransmetre en directe des del CCCB de Barcelona l’aterratge del rover, recorda que Mart va ser un “planeta molt similar a la Terra i hi podem veure què ens pots passar a nosaltres si no vigilem”. El CCCB inaugurarà el dia 25 l’exposició Mart. El mirall vermell, que indaga sobre la condició humana i el nostre futur com a espècie i sobre la naturalesa de l’univers que habitem.

La missió 2020 Perseverance Rover coincideix en el temps amb altres dues, la sonda orbital Hope, dels Emirats Àrabs, i la Tienwen-1,de la Xina, que consta d’una nau i també d’un rover. La Tienwen-1 ja és en òrbita marciana des de fa alguns dies, però el rover no aterrarà al planeta fins al 30 d’abril.