El paper al Congrés davant Sánchez separa ERC i JxCat

A l’hora d’explorar un acord de governabilitat que reediti el vigent fins ara però invertint l’ordre dels socis, ERC i JxCat es disposen a redescobrir una veritat ja sabuda: el paper al Congrés davant el govern presidit per Pedro Sánchez els separa des del punt de vista estratègic. Si el 14 de febrer es dirimia una confrontació tàctica de l’independentisme també a Madrid, amb els resultats de Pere Aragonès a la mà Gabriel Rufián es veu legitimat per mantenir el seu rumb –iniciat amb l’abstenció en la investidura de Sánchez i continuat amb el vot a favor dels pressupostos estatals del 2021– que es basa a fugir del no a tot i fins i tot per poder elevar l’exigència sobre l’obligatorietat de reunir la taula de diàleg. Laura Borràs (JxCat), al seu torn, retindrà encara el seu escó al Congrés fins que no reculli l’acta del Parlament i com a portaveu demà viurà un xoc amb Sánchez en la primera sessió de control posterior al 14-F. “Arran dels darrers fets, el govern continua pensant que les relacions entre Catalunya i Espanya són un conflicte intern?”, exigirà Borràs aprofitant el ressò de la denúncia del cap de la diplomàcia russa, Serguei Lavrov, davant l’alt representant de la UE, Josep Borrell, pels presos polítics.

Tant si la ressaca que ha deixat el 14-F dona com a resultat la formació d’un govern independentista com si no, el que és segur és que ERC i JxCat mantindran fins al 2023 al Congrés les seves estratègies pròpies i no hi haurà unitat d’acció. El grup de Rufián hauria assumit com una esmena a la totalitat el fet que JxCat quedés per davant d’ERC, però ser segon per darrere del PSC i per sobre dels de Borràs és vist com un plàcet a una manera de fer a Madrid. Segons fonts d’ERC al Congrés, l’afany d’arrossegar la coalició de PSOE i Podem a abraçar fites d’esquerres com ara la derogació de la llei mordassa o de la reforma laboral és incompatible amb “el no a tot” amb el qual els republicans retraten el rol de JxCat.

L’aposta per explorar el diàleg, però, ara com a soci crescut pels resultats és el que portarà aquesta tarda Rufián a pujar a la tribuna del Congrés a defensar una moció conseqüència d’interpel·lació urgent –la que va mantenir amb el ministre debutant Miquel Iceta el 3 de febrer– a favor de la negociació d’un referèndum d’autodeterminació com a via avalada per “una àmplia i transversal majoria del 80%”, a més de la demanda de l’amnistia pels represaliats. I després que Borràs busqui el cos a cos demà amb Sánchez a la sessió de control, en nom d’ERC el diputat Joan Capdevila fiscalitzarà la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, pel repartiment dels fons europeus. “Creu el govern que els fons europeus s’han d’utilitzat per enfortir la posició de l’Íbex 35 davant de pimes i autònoms?”, exigirà el republicà Capdevila a Calviño.

Mentre que Borràs –que inicialment s’havia acomiadat el 16 de desembre– no sap encara quan deixarà el seu escó al Congrés i propiciarà l’arribada de Pilar Calvo per fer un nou tàndem amb Míriam Nogueras, el PDeCAT de Ferran Bel estrena ara la paradoxa de ser un partit ja extraparlamentari al Parlament que té quatre diputats clau al Congrés. Si bé a priori desaparèixer del Parlament li restaria interès pel peix al cove en favor d’un govern de la Generalitat en el qual no hi és, tenir alcaldes al territori –una bandera d’Àngels Chacón en la campanya– farà que el peix al cove a Madrid no caigui en desús pels de Bel.