El Parlament s’ha de constituir com a molt tard el 12 de març
El debat d’investidura del president es faria com a màxim el 26 de març si s’exhaureix el termini
El Parlament s’ha de constituir com a molt tard dins dels 20 dies hàbils següents a les eleccions, per tant el 12 de març. En aquesta primera sessió s’escullen el president o presidenta del Parlament, els dos vicepresidents i els quatre secretaris de la Mesa. La investidura del nou president o presidenta ha de començar dins dels deu dies hàbils següents a la constitució. Un termini que acabaria el 26 de març si la cambra es constituís exhaurint el termini de vint dies. En cas que el candidat a la presidència no aconseguís el suport de la majoria absoluta dels diputats (un mínim de 68 escons), es pot sotmetre dos dies després a un segon debat i votació en què n’hi ha prou amb majoria simple, és a dir, més vots a favor que en contra.
La sessió constitutiva és el primer ple de la legislatura i l’haurà de convocar el vicepresident del Govern en funcions, en substitució del president. Abans, els diputats proclamats electes hauran d’haver accedit al ple exercici de la condició de parlamentaris; per fer-ho, cal que lliurin la credencial expedida per la junta electoral al registre del Parlament, que jurin o prometin per escrit respectar la Constitució i l’Estatut, i que presentin les declaracions de béns i de càrrecs i activitats.
El ple de la sessió constitutiva el presideix el diputat de més edat, assistit pels dos més joves. És el que s’anomena Mesa d’Edat. En aquesta sessió s’elegeix la presidència, les dues vicepresidències i les quatre secretaries de la Mesa. Tot seguit, els diputats elegits per a aquests càrrecs ocupen els llocs respectius a la Mesa, i el president elegit s’adreça a tota la cambra, declara constituït el Parlament i aixeca la sessió.
Les votacions per a l’elecció dels càrrecs de la Mesa es fan per mitjà de paperetes que els diputats dipositen en una urna. El president del Parlament necessita el suport de la majoria absoluta de la cambra per ser elegit en primera votació, és a dir, el vot d’un mínim de 68 dels 135 diputats. Si no s’assoleix aquesta majoria, es repeteix la votació i surt elegit qui obté més nombre de vots.
Des del restabliment del Parlament, n’han estat elegits presidents Heribert Barrera (1980-1984), Miquel Coll (1984-1988), Joaquim Xicoy (1988-1995), Joan Reventós (1995-1999), Joan Rigol (1999-2003), Ernest Benach (2003-2010), Núria de Gispert (2010-2015), Carme Forcadell (2015-2017) i Roger Torrent, que ho és des del 17 de gener de 2018.
Constitució grups parlamentaris
Un cop constituït el Parlament, en el termini de vuit dies hàbils a comptar de l’endemà, s’han de constituir els grups parlamentaris, mitjançant un escrit adreçat a la Mesa, que han de signar tots els diputats que desitgen constituir el grup i en el qual han de fer constar la denominació del grup, els noms de tots els membres i els de les persones que el representen. Els grups parlamentaris han d’estar constituïts per un mínim de cinc diputats. Les formacions que hagin obtingut menys de cinc diputats s’integren al Grup Mixt, on es poden constituir subgrups parlamentaris amb un mínim de tres diputats del mateix partit.
Investidura del president de la Generalitat
Dins els deu dies següents a la constitució del Parlament, ha de començar el debat d’investidura del president de la Generalitat. Correspon al president o presidenta del Parlament proposar al Ple un candidat o candidata a la presidència de la Generalitat, un cop consultats els representants dels partits i grups polítics amb representació parlamentària.
El candidat o candidata a la presidència proposat presenta davant el Ple el seu programa de govern i sol·licita la confiança de la cambra. Després d’un debat amb els grups sobre el programa presentat, es procedeix a la votació.
Per ser investit, el candidat o candidata necessita el suport de la majoria absoluta de la cambra (mínim 68 vots a favor). Si no assoleix aquest suport en la primera votació, pot sotmetre’s dos dies després a un segon debat i a una segona votació en què n’hi ha prou amb la majoria simple per ser investit, és a dir, més vots a favor que no en contra. Si transcorreguts dos mesos des de la primera votació d’investidura no és elegit cap candidat, la legislatura es dissol automàticament i es convoquen noves eleccions de manera immediata cinquanta-quatre dies després.
Des del restabliment del Parlament l’any 1980, la cambra mai no s’ha hagut de dissoldre automàticament després d’unes eleccions pel fet de no poder investir president de la Generalitat. Tanmateix, la darrera legislatura, que ha durat gairebé tres anys, es va dissoldre de manera automàtica per primer cop a la història per no haver investit un nou president després de la inhabilitació del president Quim Torra.
Els presidents de la Generalitat des del 1980 han estat Jordi Pujol (1980-2003), Pasqual Maragall (2003-2006), José Montilla (2006-2010), Artur Mas (2010-2015), Carles Puigdemont (2016-2017) i Quim Torra (2018-2020). En tots els casos van ser elegits en primera votació, excepte en quatre ocasions: Pujol el 1980 i el 1995, Mas el 2010, i Torra.
