El dubte sobre la constitució de les 9.139 meses marcarà l’inici de la jornada electoral

Un total de 2.763 col·legis i 9.139 meses electorals, per les quals han estat triades 82.251 persones entre presidents, vocals i suplents, configuren la logística per a les eleccions d’aquest diumenge a Catalunya, marcades per unes mesures excepcionals a causa de la pandèmia de la Covid i sobre la incògnita de si es podran constituir amb normalitat per la gran quantitat d’excuses presentades, 34.000 en total, de les quals 22.000 han estat admeses i unes 2.500 han de ser resoltes entre avui i demà. El govern ha assegurat que el 99% de les meses tenen garantida la composició dels seus membres.

Dels 2.763 punts de votació, 1.728 corresponen a la província de Barcelona, 361 a la de Girona, 357 a la de Tarragona i 317 a la de Lleida, en uns comicis en els quals s’han incorporat nous espais electorals a fi de garantir les mesures de seguretat i sanitàries, inclosos set mercats municipals i 23 pavellons esportius a la capital catalana.

A Barcelona, 4 de cada 10 barcelonins tenen assignat per votar un dels nous 129 col·legis electorals creats per oferir aquestes garanties als electors i als membres de les meses i, en paral·lel, alguns punts de votació en anteriors comicis han estat descartats per no reunir els requisits requerits en el context de la pandèmia.

Però la gran incògnita és si demà es constituiran les meses electorals sense incidències, després que gairebé 31.000 persones, una mica més del 37% dels membres triats per sorteig -dades provisionals pendents d’actualitzar-, hagin presentat al·legacions davant les diferents Juntes Electorals de Zona perquè se’ls eximeixi d’aquesta obligació.

Davant aquest al·luvió d’al·legacions, la Junta Electoral Central (JEC) va desestimar que es pugui recórrer a voluntaris, com s’havia arribat a especular, però sí que ha avalat que s’utilitzin els suplents que quedin lliures una vegada la mesa per la qual havien estat designats hagi quedat constituïda.

A més, la màxima autoritat en processos electorals ha urgit a les Juntes Electorals de Zona (JEZ) al fet que resolguin abans del 14F les al·legacions presentades, ja que centenars d’elles segueixen pendents, recorrent si és necessari a l’“auxili” dels secretaris dels ajuntaments inclosos en el partit judicial, per tractar-se de delegats de les JEZ.

A la província de Barcelona es constituiran un total de 6.694 meses a 1.728 col·legis; a Girona, 853 meses a 361 punts de votació; a Tarragona, 1.026 meses a 357 col·legis i, a Lleida, hi haurà 566 meses a 317 espais electorals.

En els anteriors comicis de 2017, el nombre total de meses va ser de 8.247 repartides en 2.680 col·legis.

Al marge de més col·legis electorals, més meses i menys votants assignats a cada mesa, el Govern va aprovar un protocol específic per a les eleccions de demà que contempla diverses mesures: un metre i mig de distància entre votants i entre els membres de les meses, les quals estaran separades entre si per dos metres, i neteja continuada per desinfectar els locals.

Una de les novetats més destacades en aquestes eleccions catalanes serà la figura dels responsables de seguretat sanitària, un per cada col·legi electoral, els quals vetllaran pel compliment de totes les mesures de seguretat.

A més, la Junta Electoral Central ha permès que es puguin instal·lar meses electorals a l’exterior per mantenir la mesures de seguretat, sempre que estiguin situats dins dels espais de votació.

Pel 14F, es presenten un total de 69 candidatures -enfront de les 38 dels comicis del 2017-, d’elles 15 a la província de Barcelona i 18 en cadascuna de les altres tres províncies.