El contenciós tomba un concurs de la UdG

El jutjat contenciós administratiu de Girona ha declarat nul el concurs públic per cobrir la plaça d’un grup de recerca en biotecnologia de la Universitat de Girona (UdG). La demanda la va interposar la docent i investigadora Eva Bussalleu, que des de feia disset anys ocupava en interinatge la plaça que es va posar a concurs. Bussalleu va ser acomiadada perquè no va guanyar. La investigadora volia acreditar que va perdre el concurs perquè no es va respectar la legalitat, deixar sense efecte la resolució del rector, Quim Salvi, i que, per tant, es restituïssin els seus drets.

La sentència declara ara nul el concurs perquè en la composició del tribunal no es va respectar el principi de paritat. El jutge obliga la UdG a repetir-lo, la qual cosa inclouria la redacció de les bases –una facultat del tribunal o la comissió, ara anul·lats–. La sentència, però, no és ferma i s’hi pot recórrer en contra. Des del rectorat de la UdG no és volen fer declaracions perquè “abans cal estudiar la sentència en profunditat”. La investigadora, però, encara té una segona denúncia pendent de judici en què demana que declarin també nul precisament el seu acomiadament.

L’advocat de la demandant, Ricard Reynes, explica que si bé la sentència té en compte un tema formal, com és la no paritat dels membres del tribunal del concurs, el jutjat fa una lectura sobre un tema que és rellevant i actual perquè té molt a veure en la igualtat entre homes i dones. A més, en la sentència, el jutge té en compte, segons Reynes, doctrina del Tribunal Suprem. El cas de Bussalleu és molt complex perquè engloba molts fronts, que van des de la temàtica laboral fins a l’assetjament laboral. El possible assetjament laboral es va denunciar públicament el març del 2020 en un fil a Twitter, on la investigadora explicava la seva situació, donant-ne detalls, com ara que la tensa situació li va provocar problemes d’estrès i de salut durant l’embaràs. El tracte comportava, segons va dir, que el director del grup de recerca i un company no li dirigissin la paraula i no li facilitessin recursos ni informació. Segons la investigadora, aquesta situació no era nova, sinó que es va repetir durant molts anys de treball; entre altres coses li van bloquejar que se li pagués el vol i la inscripció en congressos, cosa que va provocar que hagués d’assumir-ne el cost.