“Sincerament, no tinc un pla B”

Va confiar en la família i li ha sortit molt car. Rafael Gómez Rojas (53 anys), és una de les més de 3.000 persones que poden acabar patint les conseqüències de la derogació del decret d’habitatge. L’any 2008, en plena crisi, va confiar en el seu cunyat i el seu soci, explica, i va accedir a estampar la seva firma com a administrador de l’empresa que regentaven. Ells “van desaparèixer” i ell va perdre el seu pis, al barri de Bellvitge de l’Hospitalet, que ja tenia pagat. “Com que el tenia al meu nom me’l van treure”, assegura. En aquell moment va començar la seva lluita per no haver de marxar i gràcies a la llei d’habitatge de l’any 2015 va aconseguir continuar en l’habitatge pagant un lloguer social. Li van fer un contracte de tres anys i ara confiava en el decret per poder tenir una pròrroga de fins a set anys. Però amb la derogació del decret, que ampliava el termini del lloguer social i garantia la renovació del contracte, se sent vulnerable i tem que acabarà perdent el pis definitivament. “Em va costar molta lluita aconseguir el lloguer social del meu pis de tota la vida. Pagava 400 euros. El lloguer se’m va acabar al setembre i ara l’empresa, Anticipa, me’n demana 950 si vull continuar”, explica Rafael, que assegura que la declaració d’anticonstitucionalitat del decret ha estat com si li clavessin “un ganivet a l’esquena”.

Ell, que treballa a l’aeroport, està en ERTO des del març i al pis hi viu també la seva mare Anita, amb principi d’Alzheimer i que va en cadira de rodes, i la seva germana Ester, de 54 i “que ni treballa ni té cap mena d’ajut”. Assegura que l’Ajuntament no li ofereix cap alternativa “perquè hi ha una llista d’espera molt gran per obtenir un pis social”. Confia en la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i que els partits es comprometin a fer una llei que protegeixi persones com ell. “Si em desnonen, on vaig, on porto la meva mare?”, es pregunta. I no té resposta. “No, sincerament no tinc un pla B.”