Catalunya necessita 9.107 milions per equiparar el seu benestar al del País Basc
Un estudi del Col·legi d’Economistes alerta que el dèficit de recursos s’agreujarà en l’etapa postpandèmia
Madrid actua com un xuclador de fons
El col·lectiu Economistes pel Benestar, integrat dins del Col·legi d’Economistes de Catalunya, ha calculat que caldrien 9.107 milions d’euros addicionals cada any, que equivaldrien a uns 1.200 euros per habitant, per optimitzar la qualitat de vida de la ciutadania. Prenent com a model l’estat del benestar del País Basc, on, per exemple, el 2018 es va disposar d’uns recursos per càpita un 85% superiors als de Catalunya, els experts posen de manifest la infradotació que afecta el país i asseguren que caldria incrementar els recursos de la Generalitat provinents del model de finançament almenys un 36%. A banda d’això, l’Estat hauria d’assumir les inversions necessàries a rodalies.
L’estudi d’Economistes pel Benestar, integrat per Albert Carreras, Joan B. Casas, Júlia Montserrat, Daniel Quer, Francesc Raventós i Josep Reyner constata que les llistes d’espera a la sanitat, la falta d’habitatge assequible, els dèficits als centres educatius públics i llars d’infants i les incidències en el transport de rodalies provenen de la inequitat del sistema de distribució dels recursos, d’un mal finançament i de la falta d’inversions de l’Estat. A aquest panorama cal afegir-hi que els comptes públics quedaran més deteriorats en l’etapa posterior a la pandèmia.
I el pitjor és que, segons els experts, Catalunya genera prou recursos per afrontar aquests problemes –recordem que el dèficit fiscal s’ha calculat en uns 16.000 milions anuals– però no els pot utilitzar. És el territori on es disposa de menys recursos en termes reals per habitant, tot i aportar un 20% de recaptació tributària per sobre de la mitjana espanyola, sense tenir en compte les excepcionalitats de Madrid per la seva condició de capital de l’Estat. De fet, els beneficis que reporta la capitalitat a Madrid s’estimen en 28.000 milions d’euros, un 11,7% del seu PIB, un fet que a més facilita que es pugui permetre practicar “dúmping fiscal”. En canvi, Catalunya aporta 3.224 euros per habitant, però és la penúltima pel que fa als diners de què disposa, 2.393 euros per càpita, si es té en compte el nivell de preus.
La solució per a l’educació i la salut
Segons els experts, gestionar aquests diners permetria, entre altres millores, revertir les retallades en el sistema educatiu, que podria rebre 2.557 milions anuals més i en el qual s’universalitzaria la gratuïtat de les llars d’infants i l’educació obligatòria i s’abaratiria l’escola concertada. A la sanitat s’hi podrien destinar 2.300 milions, que escurçarien les llistes d’espera i facilitarien la contractació de personal per a l’atenció primària i la inversió en recerca.