Sis reptes educatius per a l’agenda electoral

És una anomalia que a les campanyes electorals es parli poc d’educació. Això no es correspon ni amb l’interès de les famílies del milió i mig d’alumnes catalans ni amb la necessitat de formar molta població qualificada per crear una societat moderna i compromesa. Ni amb el fet que l’educació sigui la segona despesa de la Generalitat. Així ho defensa la Fundació Jaume Bofill, que vol esperonar els partits polítics a incloure als seus programes 15 mesures per donar solució als reptes de posar fi a les escoles segregades, oferir educació de qualitat del zero als tres anys, donar suport educatiu per no deixar cap alumne enrere, posar al dia el sistema educatiu, eliminar les desigualtats fora de l’escola i fer desaparèixer l’absentisme i l’abandonament escolar.

“Si Catalunya prioritzés mesures que corresponen a necessitats concretes i s’apliquessin polítiques avalades per la recerca, els programes electorals s’assemblarien molt al que proposem”, diu el director de la fundació, Ismael Palacín. Aplicar les mesures costaria 650 milions d’euros, una quantitat assumible segons Bofill tenint en compte que el pressupost del Departament d’Educació ha estat aquest any de 5.671 milions. La inversió respecte del PIB català és d’un 2,3%, lluny del 6% que recull la llei d’educació (LEC). “Durant molts anys no s’ha invertit el que calia”, denuncia Palacín, i de la baixa inversió se’n ressenten l’equitat i la qualitat.

La fundació defensa, entre altres mesures, que caldria posar els recursos perquè l’alumnat pobre es pugui escolaritzar en centres no segregats i garantir la gratuïtat de totes les activitats complementàries. Falta més orientació escolar i més efectiva per evitar el fracàs escolar i l’abandonament prematur –un 20% de l’alumnat no passa de l’ESO–. L’oferta pública de FP s’hauria d’incrementar amb 30.000 noves places. Cal accelerar la transformació educativa amb educació competencial, equips docents amb talent i la digitalització. S’ha de garantir que tot l’alumnat accedeix a extraescolars, també a l’estiu. S’ha d’acompanyar les famílies i subvencionar les associacions que les representen als centres d’alta complexitat. S’ha d’assegurar a tots els infants l’accés a les escoles bressol.

És el primer cop que la Jaume Bofill presenta un catàleg similar als partits en campanya, i en les reunions que han tingut amb els polítics la resposta ha estat favorable, segons Palacín –una altra cosa és que es duguin a la pràctica–. La meitat de les propostes donarien resultat en un termini de quatre anys –algunes, en un–, mentre que d’altres tindrien un impacte en l’educació a més llarg termini.