Aragonès defensa el decret i prega responsabilitat al TSJC
Retreu a l’oposició que ningú qüestionés que el govern “no estigués habilitat a traslladar” la data electoral
Els partits li exigeixen unes al·legacions per raons sanitàries a l’alçada
A vint-i-quatre hores perquè finalitzi avui, a les deu del matí, el termini perquè el govern presenti les al·legacions al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) amb l’objectiu que validi el decret 1/2021 que convoca les eleccions el 30 de maig, s’iniciava al Parlament una nova compareixença dels consellers a la Diputació Permanent per retre comptes de la gestió de la Covid-19. Sense que estigués inicialment previst, ho va fer també el vicepresident amb funcions de president, Pere Aragonès, per defensar la validesa tècnica de la convocatòria i per fer “una crida a la responsabilitat” a tots els poders, “també el poder judicial”, per no allargar la situació d’incertesa ni “posar en qüestió el procés electoral”.
Aragonès va assegurar: “Batallarem fins al final per defensar la data acordada, perquè estem convençuts que tenim la raó sanitària”, i va avalar el procés jurídic seguit “amb un mecanisme calcat” al que es va fer servir per ajornar els comicis al País Basc i Galícia seguint “estrictament i sense moure un mil·límetre” els criteris de la comissió jurídica assessora de la Generalitat. Un cop mostrada la “preocupació, perplexitat i indignació” per la suspensió cautelar del decret, també va retreure a l’oposició que a la taula de partits de divendres, quan es va acordar que s’havia de traslladar la data, “ningú va qüestionar que el govern no estigués habilitat per fer-ho”. Hi va afegir que tampoc havien posat en dubte el dictamen jurídic conegut des del setembre, tot fent una crida a enfortir la cohesió per actuar amb màxima responsabilitat. Va dir: “M’és molt difícil imaginar-me cridant a la participació el 14-F” mentre en paral·lel es fixa un confinament més sever.
Unanimitat i al·legacions
El vicepresident va recordar que l’ajornament s’havia acordat per unanimitat, i la data, per una àmplia majoria, només qüestionada pel PSC. Els socialistes ho van posar en dubte de nou quan Eva Granados va parlar d’“engany” a la taula de partits, ja que es parlava d’ajornar, però no de “desconvocar-les”, fet que “li atribueix unes competències per controlar el procés electoral que no té”, segons l’article 67.7 de l’Estatut i el 4.6 de la llei de presidència, va asseverar. Per això considerava que el decret semblava més “una tupinada” en què el candidat d’ERC desconvoca unes eleccions”, i va instar-lo a rectificar amb urgència. L’argument de “nyap jurídic” també el va emprar Carlos Carrizosa (Cs), que va insistir, com la presidenta de CatECP, Jéssica Albiach, que cal esforçar-se a donar bons arguments basats en raons sanitàries a les al·legacions que justifiquin l’ajornament. El president de Cs, a més, va demanar als socialistes que “no s’hi posin de perfil”. Albiach, de la seva banda, va lamentar que amb aquest govern quan hi ha diversos escenaris possibles “si esculls el pitjor, sempre encertes”.
Qui també va posar en dubte la unanimitat de la decisió de l’ajornament va ser el popular Alejandro Fernández, ja que “no es va votar res” i només es va presentar “una decisió presa” pel govern. Pel PP, s’estava vivint “un nou episodi d’incompetència” i “vergonya” que s’hauria evitat consultant la Junta Electoral Central (JEC), però no ho van fer per voler l’“enfrontament estèril i la xuleria preadolescent”. El diputat de la CUP Vidal Aragonès va qualificar la mesura cautelar de “manual” i va recomanar a Aragonès que per les característiques de la sala es prepari “dos decrets més” per la setmana que ve. El diputat va assegurar que l’important era plantejar-se “com garantir la vida i la salut” no només per a unes eleccions.
El ‘modus operandi’ Costa i Borràs i la “doctrina Sabrià”
Era d’esperar que l’oposició tornés a remarcar el nou capítol de desavinences entre membres dels partits socis de govern l’endemà que el vicepresident del Parlament Josep Costa (JxCat) afirmés en una piulada que “hauria de dimitir algú” després de la cautelar del TSJC”, ja que havia advertit mancances en els informes dels departaments de Salut i Exteriors. La diputada d’ERC Anna Caula ja li va replicar a les xarxes el mateix dia, però ahir el president del grup parlamentari, Sergi Sabrià, hi va tornar en el torn de rèplica a la intervenció del conseller d’Interior, Miquel Sàmper. “Si jo fos diputat de JxCat i vostè conseller d’ERC, ara sortiria aquí a fer veure que el govern no té res a veure amb el meu grup parlamentari, buscant el rèdit electoral”, va dir Sabrià. Ho va definir com el “modus operandi Costa”, extensible a Laura Borràs per haver presentat un decàleg de mesures per aplicar a les eleccions “com si no fossin part del mateix executiu” i sabent que “el 90% de les coses o s’estan fent o no es poden fer”.
El diputat de JxCat Francesc de Dalmases va replicar qualificant la intervenció del republicà “d’espai nerviós de campanya” en què oferia la “clàssica doctrina Sabrià, que és acusar de deslleials i de cínics en un acte de deslleialtat i cinisme”.