Ripollesos i ceretans, al límit
El tancament perimetral del Ripollès i la Cerdanya deixa molts negocis a punt d’abaixar persianes
Volen ajuts adequats a les característiques de les dues comarques pirinenques
Amb el nom paguen: El Ripollès Existeix, Perquè No ens Fotin el Tren, Net i Bonic, Salvem la Molina, Pirineu 2030... Són algunes de les entitats i plataformes que reivindiquen la singularitat del territori pirinenc i, en alguns casos, que fa molts anys que denuncien la poca atenció que, al seu criteri, tenen quant a dotació de recursos i sobretot serveis. En algunes d’aquestes entitats hi ha exalcaldes i exregidors, és a dir, ripollesos i ceretans que han intentat sense èxit capgirar aquesta situació des de dins de l’administració.
Estan farts, molt farts. Fa molts anys que les veïnes i els veïns de la Cerdanya i del Ripollès es queixen i el tancament perimetral decretat dos dies abans de Nadal agreujat pel confinament municipal actual ha estat la gota que ha fet vessar el got. Aquesta limitació de la mobilitat els ha enganxat durant el seu agost, amb un molt bon nivell de reserves en allotjaments, amb les neveres plenes a la restauració, amb les plantilles a les escoles d’esquí, amb els comerços carregats d’existències...
I han dit que ja n’hi ha prou. El primer pas l’han fet fa dos dies els representants dels consells comarcals i ajuntaments del Pirineu i l’Aran amb un manifest en què lamenten el desconeixement que les administracions centrals catalana i espanyola tenen de la singularitat de la zona, on només l’1% de la població de Catalunya ocupa el 18% del territori, i un territori amb una orografia complicada. Per això reclamen mesures específiques, no pensades en clau metropolitana –recuperar la franja horària per als sopars, obertura de tot tipus de comerços, etcètera– i que es compti amb el món local a l’hora de prendre decisions. A més, reclamen ajuts específics.
Poc calaix
Els negocis més afectats han tancat el quart trimestre del 2020 amb una pèrdua d’ingressos de prop del 100%. Així, els restauradors que no han fet menjar per emportar han registrat una caiguda del 85% i els que sí que n’han fet, del 63%; els hotels, del 87%; les activitats turístiques, del 90%; les escoles d’esquí, del 96%, i el comerç, del 30%.
Al Ripollès, el sector de l’hostaleria i la restauració ha perdut 8 milions d’euros, només els dies de tancament perimetral de la comarca. De fet, la Unió Intersectorial i Empresarial del Ripollès (UIER) ha convocat una reunió, que en principi s’ha de celebrar la setmana vinent, per determinar els criteris tècnics que han de permetre avaluar els perjudicis causats a cada sector. Segons el secretari general de l’entitat, Josep Pascal, hi ha convidats representants de tots els sectors, els alcaldes, el president del Consell Comarcal, el conseller d’Empresa i Coneixement, el secretari d’Hisenda i la consellera d’Agricultura. Pascal, que ha qualificat de completament insuficients els ajuts de 2,3 milions d’euros previstos per compensar els afectats, ha explicat que els ajuts s’han de concedir amb criteris tècnics, atenent el fet que la Generalitat ha utilitzat criteris tècnics a l’hora d’ordenar el tancament de la comarca.
La UIER està treballant perquè a la trobada s’hi afegeixin els homòlegs ceretans de cada sector i amb l’objectiu de fer arribar un missatge clar i unitari als consellers i als representants polítics locals. Així mateix, aquesta entitat, que aplega tots els sectors econòmics de la comarca, ha demanat al secretariat d’Indústria tenir veu a través de Foment del Treball a la taula on s’ha de debatre com i a on es reparteixen els fons europeus que han de servir per a la reactivació econòmica.
El motor de les estacions d’esquí
L’esport i l’oci lligats a la neu són el principal motor a la Cerdanya i a les valls de Camprodon i de Ribes, al Ripollès. Només un repàs de la riquesa que generen serveix per entendre la magnitud de l’afectació que ha comportat el tancament d’aquestes dues comarques, agreujada ara pel tancament municipal. Segons una anàlisi del centre d’estudis Sport Lab de la Universitat Pompeu Fabra, l’impacte econòmic és d’entre el 60 i el 80 per cent, repartit entre restaurants, hotels i botigues de material esportiu (45 per cent), activitats econòmiques indirectes (22 per cent) i impacte induït (33 per cent). En concret, Vall de Núria genera 68,7 milions d’euros –37% de valor afegit brut (VAB)–, 689 llocs de treball i un impacte fiscal de 9,8 milions, i Vallter, 9,8 milions d’euros amb un VAB de 5,4 milions, feina per a 90 treballadors i 1,4 milions d’impacte fiscal. La producció total de La Molina és de 80 milions, amb un 43,4 de VAB, ocupa 829 persones i té un impacte fiscal d’11,5 milions. L’estudi no inclou la Masella.
