Adrià Carrasco torna de l’exili en arxivar-se la seva acusació

“Benvingut, company!” Va ser el crit de suport que es va sentir ahir quan, per sorpresa, Adrià Carrasco va seure al costat de la seva mare, Núria Tarrés, en la roda de premsa convocada per explicar novetats del seu cas, al passeig Lluís Companys de Barcelona, davant del TSJC. La magistrada de Granollers, a qui es va assignar la causa quan l’Audiencia Nacional va refusar investigar-lo per terrorisme, ha arxivat el cas contra l’activista d’Esplugues de Llobregat.

Han passat 1.007 dies des que Adrià Carrasco va marxar de casa seva, el 10 d’abril del 2018, quan la Guàrdia Civil va trucar a la porta per detenir-lo, acusat de rebel·lió, sedició i terrorisme, com va fer amb Tamara Carrasco, veïna de Viladecans, per les mobilitzacions del CDR. La seva mare el va alertar, va escapolir-se i ha viscut aquests dos anys i nou mesos a Brussel·les. Engrossia, així, la llista d’exiliats catalans, juntament amb l’expresident Carles Puigdemont; els consellers Puig (amb l’extradició totalment denegada, la setmana passada), Comín i Ponsatí, i el cantant Valtònyc.

“No ha estat pas justícia, sinó la fi d’una aberració”, manifestava Núria Tarrés, que alhora agraïa la tasca feta per l’equip d’advocats, liderat per Gonzalo Boye, per tancar aquest malson, així com pel grup de suport del seu fill, amb el lema Adri, et volem a casa, i de Tamara Carrasco, que ahir també era present en l’acte, i que es va abraçar amb l’Adrià, a qui no coneixia de res. Conduïda a Madrid, el jutge de l’Audiencia Nacional va deixar en llibertat la Tamara, però amb la mesura de no poder sortir del seu municipi, només per anar a treballar, restricció que va patir durant un any.

La diputada al Parlament Europeu Diana Riba (ERC) i el diputat de la CUP Carles Riera també van assistir a l’acte de l’Adrià, que va rebre força felicitacions via Twitter. Ahir al vespre es va convocar una concentració de rebuda a la plaça de l’Ajuntament d’Esplugues, municipi que l’ha vist créixer i participar en el Cau amb la seva guitarra i en mobilitzacions veïnals contra el pla Caufec, aprovat pel consistori per a l’edificació d’habitatges al parc de Collserola, vivències i testimonis que recull el documental Dormir amb les sabates posades , de Dan Ortínez, difós recentment. En aquest documental, la mare explica com, en l’escorcoll, un agent de la Guàrdia Civil diu a la secretària judicial: “Apunte «mechas»”, quan troben uns cordills, i malgrat que la mare els explica que són d’unes manualitats. De casa de Tamara Carrasco, ella mateixa recorda en el documental que se’n van endur un xiulet groc.

“Deien que la Tamara i jo érem terroristes sense cap element jurídic. El seu objectiu era desmobilitzar la classe treballadora”, deia ahir l’Adrià en la seva intervenció, en què va fer una defensa dels drets d’autodeterminació i de manifestació, i contra “la repressió a les persones que perden un ull i als migrants”, i va exigir el tancament dels CIE. “L’únic terrorista és l’estat capitalista. Continuarem lluitant”, va cloure, i es va abraçar amb la seva mare i els amics i amigues del Cau, que han mantingut viva la seva reivindicació d’innocència.

L’augment de les mobilitzacions dels CDR, en defensa de la república catalana, amb força carreteres tallades i l’aixecament de peatges de l’AP-7 en la tornada de la Setmana Santa del 2018, va enervar el govern espanyol, que va assegurar una resposta. Adrià Carrasco era acusat de participar en aquestes mobilitzacions, primer com a líder, com la Tamara, segons l’acusació de l’Audiencia Nacional, fets sense detalls que es dilueixen quan les causes són enviades a jutjats ordinaris de Catalunya, el 2019, quan les acusacions es rebaixen de terrorisme a desordres públics. El jutjat d’instrucció 24 de Barcelona assumeix el cas de la Tamara i envia la causa contra l’Adrià al deganat de Granollers.

La magistrada del jutjat d’instrucció 3 de Granollers, Mercè Chova, assumeix les dues denúncies que hi ha contra ell, i el novembre passat en va decretar l’arxivament provisional, ja que no hi veia cap indici per acusar-lo de desordres públics. I el desembre passat, a petició de la defensa, arxiva l’ordre de crida i cerca que tenia des del 2018. No existeix cap delicte per haver fugit de la justícia –la defensa de l’Adrià estava personada al jutjat– i per això no es pot obrir una causa contra ell.