Què faran els ‘hooligans’ de Trump?

Amb la confirmació de la victòria de Joe Biden per part del vicepresident, Mike Pence, al costat de la presidenta de la Cambra de Representants, Nancy Pelosi, Donald Trump s’ha quedat sense opcions per impedir que Biden i Harris puguin jurar d’aquí a dotze dies els càrrecs de president i vicepresidenta dels Estats Units. Abandonat per part del seu govern, i amb el seu compte de Twitter suspès, Trump ha reconegut que no continuarà en el càrrec i hi haurà transició de poder, si bé segueix afirmant l’existència d’una conspiració i un frau. Tot i que amb Trump qualsevol cosa impensable és possible, no sembla que hagi de fer cap crida més a obstaculitzar el traspàs, com sí que va fer dimecres en animar les protestes al Capitoli per impedir que les cambres validessin els resultats. Per això, donat que el desig de Biden i de la maquinària administrativa de Washington, i també d’aquells senadors i congressistes republicans que sí que han acceptat els resultats, és girar full ràpidament, no sembla probable que Pence ni la resta de membres del govern invoquin la 25a esmena per destituir per incapacitat Trump. Saben que si ho fan podrien motivar una mobilització encara més violenta dels lleials, molts membres de milícies armades i grups neonazis. I ja serà amb Trump fora de la Casa Blanca, quan hi haurà temps per jutjar els responsables de la insurrecció de la qual Trump ha estat l’inductor.

Una de les causes de la solitud amb què Trump acabarà els seus dies a la Casa Blanca és la seva absoluta incapacitat d’autocrítica i la nul·la capacitat d’empatitzar, fet que li ha impedit mantenir al seu voltant uns equips mínimament cohesionats, més enllà del vicepresident Pence. S’ha comparat l’assalt al Capitoli amb la marxa sobre Roma del 1922 de Mussolini, o el Putsch de Munic de Hitler del 1923. Però Hitler i Mussolini, tot i la seva megalomania, cuidaven els seus equips, almenys mentre els eren útils. Si Trump hagués modulat el discurs i no hagués humiliat una vegada i una altra molts dels que tenien càrrecs en l’administració, i plegaven desesperats, potser hauria guanyat les eleccions. I és que el que ha de preocupar ara és què faran l’endemà que deixi la Casa Blanca, no els setanta-quatre milions de nord-americans que el van votar i creien en ell com un salvador, sinó aquests sectors més mobilitats i radicalitzats, dels quals hi havia una bona mostra en l’assalt del Capitoli, i que continuen disposats a lluitar per un Trump que es manté ferm en la seva creença que hi ha hagut una conspiració.

Trump s’ha sabut guanyar el suport incondicional dels sectors més irracionals i amb menys pensament crític de la societat nord-americana. Dels milions d’evangelistes que el veuen com un precursor del Messies i que neguen la teoria de l’evolució. El d’aquells treballadors que creuen que la deslocalització d’empreses no és fruit d’una economia dinàmica, sinó d’una conspiració internacional. Dels militants blancs d’extrema dreta a qui no els agrada uns EUA on Obama o Kamala Harris governin i són totalment antisemites. I, sobretot, dels seguidors de teories delirants, com el grup Qanon, que creuen que hi ha una conspiració jueva-comunista i d’adoradors del diable, en la qual estan implicats Biden, Clinton, Obama i el magnat jueu George Soros, que practiquen la pederàstia i beuen sang de nens cristians blancs en les seves orgies. Precisament un dels que es passejaven triomfals dimecres pel capitoli era Jake Angeli, conegut també com Yellowstone Wolf o el Qanon Shaman. Aquests són els que han de preocupar. Perquè un cop negada la legitimitat de les institucions com fa Trump, i senyalat l’enemic, serà difícil evitar que col·lectivament o individualment vulguin defensar la seva veritat.