Un mal menor per a París
Influents sectors de l’economia francesa respiren alleujats amb el ‘Brexit’ pactat en el darrer minut
Les mercaderies circulen amb fluïdesa en els primers dies posteriors a l’entrada en vigor de l’acord
La normalitat impera al canal de la Mànega. Després de les cues de camions en vigílies de Nadal al port de Dover, provocades pel tancament temporal de la frontera entre França i el Regne Unit a causa de la nova soca de la Covid-19, el trànsit circula i navega, ara, amb fluïdesa al canal.
Ni rastre de les imatges de caos fronterer que es van associar durant anys al Brexit. Des que va entrar en vigor divendres l’acord comercial entre Londres i Brussel·les, la situació resulta força plàcida als ports de Dover i Calais. El sistema de fronteres intel·ligents ha funcionat aquests primers dies amb eficàcia. Una calma que il·lustra l’alleujament amb què les autoritats franceses van rebre el pacte in extremis.
“El Regne Unit continua sent el nostre veí i el nostre aliat. La seva decisió d’abandonar Europa, el Brexit, ha estat fruit del malestar europeu i de moltes mentides i falses promeses”, va assegurar dijous el president francès, Emmanuel Macron, en el seu discurs de Cap d’Any. “Gràcies als preparatius [...] estem preparats perquè les coses vagin bé, el millor possible”, hi va afegir l’endemà el secretari d’estat d’Afers Europeus, Clément Beaune, que es va desplaçar l’1 de gener, quan es culminava la ruptura, al port de Calais (nord-oest de França), per on circulen diàriament 60.000 passatgers i 12.000 camions; en total, el 70% dels intercanvis comercials entre el Regne Unit i la UE. Després que Macron interpretés el paper de policia dolent al llarg de les inacabables negociacions pel Brexit, l’acord final no entusiasma París, malgrat haver obtingut concessions significatives de la part de Londres respecte a la pesca. Ni els líders europeus van aconseguir esclafar Johnson ni els britànics van entabanar els exsocis.
Malgrat tot, la sortida del Regne Unit amb un acord comercial suposa un mal menor per a l’economia francesa. Les exportacions a territori britànic estan valorades en 33.600 milions d’euros, és el sisè país on més exporta. Una balança comercial positiva que s’hauria vist amenaçada en el cas d’un Brexit sense acord.
Refugiats ignorats
El fet que les relacions comercials entre el Regne Unit i la resta del Vell Continent continuïn funcionant sense quotes ni taxes de duanes ha estat un alleujament per a sectors influents de l’economia francesa, com ara el vitícola i l’automobilístic. “És el bon final d’una llarga història”, va declarar Jean-Marie Barrillère, president de la patronal del xampany.
El mercat britànic és la primera destinació de les exportacions d’aquest vi escumós i la possibilitat d’un Brexit no pactat gelava la sang als empresaris del sector. Tot i que els va deixar menys satisfets, l’acord també va tranquil·litzar els pescadors. Continuaran tenint accés a les reserves pesqueres britàniques, però les seves captures es reduiran un 25% després d’unes negociacions incertes previstes fins a l’estiu del 2026. També predomina la incertesa pel que fa a un dels objectius de Macron amb el Brexit: atreure a París el sector financer de la City de Londres. Goldman Sachs ha traslladat una part de les seves activitats a la capital francesa i avui hi obrirà una plataforma de negociació d’accions. Però Morgan Stanley ha anunciat que transferirà 100.000 milions d’actius a Frankfurt i alguns fons d’inversió han indicat que volen anar a Amsterdam. De moment, la City només ha perdut un 4% dels seus llocs de treball i cap centre financer s’imposa com a destinació ideal a Europa.
Per contra, no s’esperen canvis per als refugiats de Calais. Després del desmantellament del camp de la Jungla el 2016, més d’un miler d’immigrants continuen malvivint-hi en campaments improvisats i sofrint els abusos policials. Una situació que es mantindrà intacta en dependre del tractat bilateral de Touquet entre França i el Regne Unit. Mentre les mercaderies circulen amb fluïdesa, les persones pateixen controls estrictes en la frontera post-Brexit.