Economia

Economia

Xifres anuals

Mala peça al teler

La síntesi de dades macroeconòmiques de l’exercici que acabem de tancar no pot ser més desoladora

La pèrdua constant de llocs de treball i el perill que els ERTO esdevinguin atur amenacen de continuar mentre duri la pandèmia

L’índex de preus de consum s’ha desplomat un 1% en l’últim any, però els aliments i la roba són més cars

Pocs anys han deixat unes dades macroeconòmiques tan lamentables com el 2020. En espera dels resultats definitius de les magnituds principals, que es coneixeran al gener, de moment la caiguda del producte interior brut durant el tercer trimestre ha estat del 8,8%, però el quart, sense la revifalla puntual que va representar la desescalada de l’estiu, podria complir les funestes previsions oficials de la Generalitat, que fa uns mesos va preveure un retrocés del PIB d’entre un 10% i un 12%.

Però si la dada del PIB resulta relativament freda, ja no ho són gens les xifres de desocupats, aquestes sí, amb noms i cognoms. Laboralment, enguany hem assistit a clatellades fortes, i mediàtiques, com l’anunci del tancament de Nissan a Catalunya, amb el corresponent efecte dominó que ha arrossegat un seguit d’empreses que en depenien. Però també, i sobretot, la pèrdua de feina per part de milers de treballadors en sectors especialment danyats per la pandèmia com ara l’hostaleria, el turisme i els serveis en general. Segons l’enquesta de població activa (EPA) més recent, la del tercer trimestre, a Catalunya hi ha més de mig milió de persones a l’atur, sense comptar totes les que es troben en situació d’ERTO (a l’octubre se superaven les 200.000 persones), una xifra mòbil que varia mes a mes amb entrades i sortides, però que aquest hivern té tendència a l’alça i encara hi ha força expedients per resoldre pel col·lapse del servei d’ocupació estatal (Sepe). L’EPA, elaborada per l’institut estadístic espanyol, l’INE, indica que la taxa d’atur a Catalunya se situava a principis d’octubre per sobre del 13,3%, encara que la previsió del govern català per a tot l’any oscil·la dins d’un interval que va del 15,4% al 16,1%. De moment, segons la dada de l’atur registrat, que proporciona el Ministeri de Treball, entre el novembre del 2019 i aquest últim a les oficines del SOC hi ha apuntades 94.566 persones més.

I mentrestant, la inflació, teòricament, va a la baixa. I no poc. Un punt negatiu a final de novembre. Val a dir que l’INE va adaptar el càlcul del cost de la vida després de l’estat d’alarma per tal de fer més fidel la recollida de dades. No obstant això, productes de primera necessitat com els aliments i les begudes no alcohòliques, i també el vestit i el calçat, han pujat un 1,6% i un 2%, respectivament, mentre que d’altres com els transports s’han desplomat un 6% en l’últim any. Segons alguns experts, com els del gabinet d’estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona, els catalans tenim ara mateix un estalvi brut en nivells rècord, superior als 22.000 milions d’euros, que haurien de garantir un cert impuls en la represa, quan sigui finalment possible. De moment, aquests diners dormen el son del just, en espera que s’esvaeixin els dubtes sobre les economies familiars i l’amenaça de l’atur.

Una llum en la foscor
Costa de trobar alguna dada positiva per al comú dels mortals després de la piconadora que ha significat la pandèmia. No obstant això, els qui tinguin una hipoteca pagaran menys: l’euríbor, l’índex de referència de la majoria d’aquests préstecs, ha marcat al desembre un mínim històric, al voltant del mig punt negatiu.
Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.