Tensió republicana no resolta

El PSOE i Podem estan a punt de celebrar el primer aniversari del primer govern de coalició des de la Segona República i la corrupció a la monarquia els divideix més que mai tot i ser formalment dos partits republicans. Mentre que Pablo Iglesias intuïa que aquest Nadal s’obriria a les llars el debat sobre monarquia o república i el seu partit, Unides Podem, gosava fer un vídeo en què equipara Joan Carles I i Felip VI amb el cartell de la droga de Pablo Escobar sota la música de la sèrie Narcos, Pedro Sánchez viu fidel al mandat de separar la persona de l’emèrit –a qui va oferir empara governamental en la fugida als Emirats Àrabs– de la institució per bastir un tallafoc que preservi Felip VI en el seu annus horribilis. Lluny de ser un punt de consens entre el president i el vicepresident, que es defineixen com a republicans, la monarquia ha esdevingut una tensió republicana no resolta que Iglesias agita contra Sánchez com a via per fer oposició estant dins del govern i de diferenciar-se electoralment quan arribi l’hora de rendibilitzar a les urnes el fet d’haver estat el soci menor de la coalició amb 35 escons davant els 120 del PSOE.

La Zarzuela ha cohabitat més anys amb un PSOE pretesament republicà (del 1982 al 1996, del 2004 al 2011 i del 2018 fins ara) que amb un PP que es proclama monàrquic (del 1996 al 2004 i del 2011 al 2018), però la irrupció de Podem al Consell de Ministres i l’esclat dels escàndols de corrupció al voltant del rei emèrit han propiciat una tempesta perfecta aquest 2020 que ha qüestionat la institució més que mai. I Iglesias juga a endevinar el menú dialèctic de les festes. “Sospito que aquest any molts compatriotes que escoltin el discurs televisat del cap de l’Estat es preguntaran si són monàrquics o si són republicans. I crec que el debat es donarà en moltes llars, en moltes famílies. I és normal i és bo (...) I cada cop més gent té clar que ser republicà no significa només voler un país més democràtic en el qual es pugui escollir la cap o el cap d’estat i que se’l pugui jutjar si comet delictes”, va etzibar Iglesias el 18 de desembre enmig de l’expectativa sobre què diria Felip VI la nit del 24 de desembre.

Igual que ha succeït amb el discurs nadalenc –evitant condemnar la corrupció del pare–, en què la vicepresidenta, Carmen Calvo, s’ha implicat al marge de Podem i en sintonia amb el cap de la Casa Reial, Jaime Alfonsín, la monarquia i el seu dia a dia és un monopoli socialista. Sánchez és qui té la interlocució única i la informació privilegiada, mentre que Iglesias s’assabenta dels afers de Palau per la premsa. El vicepresident no va ocultar a l’agost que va saber pels diaris que Joan Carles I havia abandonat Madrid amb un destí desconegut –no va ser fins al 18 d’agost que l’emèrit va fer públic que era als Emirats Àrabs des del dia 3– i, recentment, ha llegit a la premsa la regularització fiscal de 678.393 euros feta el 9 de desembre.

La fricció va esclatar en l’aspecte personal en el viatge a Bolívia de Felip VI i Iglesias en la presa de possessió de Luis Arce. La Casa del Rei va filtrar frases entre cometes del rei airejant l’enuig per l’agenda compartida, i Jaume Asens, president d’Unides Podem al Congrés, ho censurava en una entrevista en aquest diari. “Qui decideix on va el rei és el govern i no al revés. No era el vicepresident Iglesias qui acompanyava Felip VI, sinó que es va decidir que era Felip VI qui acompanyava el vicepresident. En el marc mental, els reis encara mantenen inèrcies del passat, i no és casual que a Joan Carles I el designés Franco”, argumentava Asens.

L’episodi a Bolívia es produïa dies després que Carlos Lemes, el president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), gosés fer pública una trucada telefònica de Felip VI en què li confessava el seu enuig perquè el govern li impedia visitar Barcelona en l’acte d’entrega dels despatxos judicials. “M’hauria agradat ser a Barcelona”, va dir el rei als jutges tot utilitzant Lesmes com a portaveu. Iglesias va acusar obertament el rei de “maniobrar contra el govern”.

Si bé la presidenta del PSOE, Cristina Narbona, confia que Felip VI vagi més enllà del que va dir en el discurs de Nadal i “tiri endavant la renovació de la institució”, els socialistes enterraran qualsevol sol·licitud d’investigació al Congres del bracet del PP i Vox amb l’ajut dels lletrats de la cambra, que actuen com a guàrdia de corps fent una interpretació expansiva de la inviolabilitat. Unides Podem, però, registrarà el 2021 al Congrés una llei de la corona –que el PSOE, disgustat, promet que vetarà– que limiti el rol del rei. La tensió de mai acabar.