Felip VI evita condemnar la corrupció de Joan Carles I
El rei es limita a dir que els “principis morals i ètics” obliguen “a tots sense excepcions” i “per sobre de consideracions personals o familiars”
Cita la Constitució com a garantia contra la pandèmia
Fidel al llibre d’estil de no citar els problemes propis pel nom, el rei Felip VI va evitar ahir condemnar la corrupció que envolta el seu pare i rei emèrit, Joan Carles I, i no va ni esmentar la fugida als Emirats Àrabs des de l’agost ni la recent regularització fiscal de 678.393 euros. En el discurs televisat de Nadal, el rei es va limitar a fer una exaltació genèrica dels “principis morals i ètics” proclamats el 2014 de la seva entronització per aclarir que “obliguen a tots sense excepcions” i “per sobre de consideracions personals o familiars”.
Corinna, TGV a la Meca, comptes a Suïssa, targeta black, investigació judicial, regularització fiscal, Abu Dhabi... Cap de les paraules clau del diccionari actual de qui va regnar 39 anys va aparèixer en el discurs de Felip VI, el més esperat dels seus sis anys i mig al tron per l’expectativa creada sobre el possible desmarcament del pare i per la inspiració que li oferia Isabel II el 1992 amb el seu annus horribilis. El llistó de la condemna li venia exigit des de Podem, soci de coalició de Pedro Sánchez, però el que el president espanyol jutjava a l’agost com a “informacions inquietants que pertorben a tots” sobre Joan Carles I mereixia una breu al·lusió de Felip VI i prou, i això que comptava amb l’assessorament de la vicepresidenta Carmen Calvo.
Si del 2014 al 2018 la Constitució era el tòtem contra l’independentisme, Felip VI la va esgrimir ahir com a àncora contra la pandèmia. “En un temps en què la pandèmia i les seves conseqüències econòmiques i socials provoquen tanta incertesa, la nostra Constitució ens garanteix la nostra manera d’entendre la vida”, va dir. “Una Constitució que tots tenim el deure de respectar”, va sentenciar el rei tot enaltint el text del 1978 com a “fonament de convivència social i política” i “representació, en la nostra història, d’un èxit”.
Silenci pels xats militars
El gruix del discurs es va centrar en la Covid-19, amb un record emocionat pels 50.000 morts –“moltes famílies no us heu pogut reunir per les mesures sanitàries i en milers de llars hi ha un buit impossible d’omplir”– i amb un reconeixement als sanitaris i a tots els treballadors a peu d’obra en la lluita contra el virus. De fet, l’única al·lusió del rei a les forces armades, en un any marcat pel soroll de sabres en xats i manifestos militars de signe colpista que demanen auxili al monarca, va ser per lloar els uniformats en el combat del coronavirus tot obviant les proclames ultradretanes. “Molts viviu l’angoixa de l’atur o la precarietat, l’angoixa a penes de poder cobrir les necessitats bàsiques, o sentiu la tristesa d’haver d’abandonar un negoci al qual heu dedicat tota la vida”, va dir per sintonitzar amb qui sent “desànim o desconfiança”. “No serà difícil que el 2021 millori el 2020. Recuperarem en el possible la normalitat als llocs de treball, les aules, les places, els barris”, va recitar.
La pandèmia, de fet, ha marcat l’estratègia de comunicació reial el 2020. Si bé va ser el 5 de març del 2019 quan el despatx britànic d’advocats Kobre & Kim va informar per carta a la Casa del Rei que Felip VI era beneficiari de la Fundació Lucum quan morís Joan Carles, el rei sosté que va renunciar a tota herència el 12 d’abril davant de notari. I la Casa del Rei va deixar passar un any i va aprofitar la commoció social pel confinament domiciliari decretat el 14 de març per fer públic un comunicat la nit del diumenge 15 de març informant que Felip VI renunciava a l’herència i retirava el pressupost al pare.
Podem llança una llei de la corona i disgusta el PSOE
Coincidint amb l’expectació pel que diria Felip VI en el discurs nadalenc, Unides Podem va anunciar que “en els propers mesos” registrarà al Congrés una llei de la corona per sotmetre la monarquia a un control més estret i per regular “el rol institucional” del rei perquè quedi “més clar” que no pot fer política ni sortir del paper simbòlic i protocol·lari de neutralitat.
L’anunci el va fer a TVE el líder d’Unides Podem al Congrés, Jaume Asens, que va avançar que la llei fixaria “el que pot i no pot dir” el rei quan intervé públicament. “Es pot ser monàrquic perfectament i estar d’acord que hauria d’existir, per exemple, una llei que reguli el que pot fer el rei i el que no, que donés més transparència i posés fi als privilegis i l’opacitat d’una institució que no té prou controls democràtics”, sosté Asens. I va citar l’exemple del discurs del 3-O del 2017: “Tothom deia que era un discurs que havia sortit més de La Zarzuela que de La Moncloa. Per molts, el rei feia política.” La idea disgusta el PSOE, que vetarà la llei. “La monarquia està perfectament regulada a la Constitució”, advertia el socialista Rafael Simancas.