La tieta de la pantalla

La Irina té cinc anys, i el Marc, tres. Són uns trapelles: saluden, entren i surten d’imatge, canten de fons... Són fills de l’Anaïs, germana de l’exconsellera Meritxell Serret, de qui no tenen records en carn i ossos. “Per a ells, soc la tieta de la pantalla”, descriu, des de Brussel·les, en una videoconferència en què també hi ha els pares, la Roser i el Manuel, a Vallfogona de Balaguer, i en què El Punt Avui s’ha pogut colar. “Un dia vaig dir a la Irina que anava a casa la tieta, al poble, i en tornar al cap de poc, em mira estranyada i em diu: ‘Ja has anat i has tornat?’”, riu l’Anaïs.

Per circumstàncies, el 2019 les seves últimes visites a l’exili van ser abans de Nadal i tot, així que fa més d’un any que la Meritxell no es retroba amb pares, germans i nebots. La pandèmia, la mateixa que fa que l’ara delegada davant la UE també dugui mesos teletreballant i parant ben poc a l’oficina, va estroncar el flux de visites de familiars i amics, i fa inviable que es retrobin per festes. Ho duen amb resignació, si bé tampoc fan més reunions virtuals per compensar-ho. “La vida continua i no ho vull sistematitzar; hi he de ser present, però trobant l’equilibri”, diu la Meri. “Ho anem superant, potser altres estan pitjor, com els de la presó, que tenen els pares aquí i tampoc els poden veure”, constata la Roser. “És molt trist el que passa, una vergonya”, no para de repetir. “Que vinguin els jutges i els explicarem que no compartim el seu món”, etziba. La parella passarà el Nadal sola per la pandèmia, però no se’n queixa. Té un altre fill al poble, i encara un altre fa anys a Anglaterra, i estan acostumats a no ser-hi tots. A més, avui, dimarts, fa 25 anys de la mort del padrí, i d’habitual ja són unes “festes tristes”. “Jo les feia pels fills, però si no hi són ja estarem bé sols”, es resigna ella. Entretant, la filla gran quedarà algun dia amb amistats a l’exili, com Lluís Puig, amb qui té una relació més estreta. “Serà un Nadal horrible, però al final tots hem de posar de la nostra part”, fa el cor fort, en to pedagògic.

L’esperança del retrobament es manté pel 2021. La sentència del Suprem deixa Serret en un “llimb jurídic”, ja que ni l’esmenta ni té euroordre, però sí ordres d’arrest a l’Estat per malversació i desobediència. “Sobre la marxa decidirem, estic a les seves ordres”, es resigna el Manuel, que entretant seguirà fent “vida de jubilat” al poble. “Tenim la sensació que tot va molt lent, fins i tot que està estancat”, es queixa l’Anaïs. El Nadal serà més congelat que mai.