Hostaleria en guerra

Pendents de les concrecions del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) molts bars i restaurants de Catalunya van obrir ahir al matí les portes conscients que les noves mesures imposades pel govern per a la contenció de la pandèmia podrien condemnar definitivament el futur dels negocis amb les restriccions només per a esmorzars i dinars amb franges horàries delimitades –de 7.30 a 9.30 hores i de 13 a 15.30 hores–. “Indignats” i farts de ser el sector més assenyalat i castigat durant la pandèmia, no es volen quedar de braços plegats i per al proper dia 21 la Federació Intercomarcal d’Hostaleria, Restauració i Turisme (Fihrt), que aglutina més de 44 gremis, ja ha convocat una nova concentració de protesta a les sis de la tarda a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. Improvisació, contradiccions i bogeria són alguns dels qualificatius més emprats pels propietaris d’establiments consultats ahir per aquest diari, com és el segon més antic de l’Estat, Can Culleretes de Barcelona. El seu director, Carlos Ramírez, explicava que divendres havien rebut una vintena de trucades de clients per preguntar què feien amb les reserves del cap de setmana. “La facturació baixarà un 30% o 40% més en el sector”, deia, mentre augura que molts establiments, com les cerveseries artesanals Maestró o Craft, acabaran tancant. El gran problema, explica, és que sense oci la gent va a les terrasses i hi ha manca de control d’alguns responsables d’establiments, però sobretot de la policia, que acaben repercutint en tot el sector que compleix les mesures de distància, aforaments i torns.

Hi coincideix la vicepresidenta del Gremi Empresarial d’Hostaleria Terrassa i Comarca, Maite Garcia, que representa més de 250 establiments i que ahir al matí ens va atendre al bar Sa Illa. “Són indignants les mesures” i “la manca d’informació que dona el Procicat, que ni respon els dubtes que els plantegem”. Considera que les limitacions horàries seran contraproduents, la gent s’acumularà en poques hores i provocaran que les reunions familiars es traslladin als domicilis. “Pot suposar l’estocada final per a molts establiments”, admet, i defensa la utilitat de les sancions no amb multes, sinó amb el tancament temporal d’establiments per als qui no ho compleixin. Marc Xapelli, copropietari del local nocturn Klandestí de Terrassa que va obrir fa un any, van tancar al març, va reobrir al juliol i es va anar adaptant a les restriccions fins que definitivament va deixar l’activitat el 15 d’octubre, critica la “improvisació”, les incongruències i els “greuges comparatius” de les mesures, que a cada canvi implica nous tràmits i que deixen els treballadors sense cobrar durant mesos les indemnitzacions, mentre que els locals han de continuar pagant impostos. Precisament diversos establiments a Barcelona estudien presentar una demanda a les administracions contra l’obligació de pagar impostos si per una situació sobrevinguda els han forçat a tancar.

Un altre dels sectors afectats, el dels gimnasos, agafa aire tot i que es temia el pitjor. Jordi Font, del Gimnàs Squash 4 de Terrassa, explicava que han invertit a reformar vestidors, aparells de renovació d’aire i segueixen escrupolosament totes les mesures dictades, malgrat haver baixat un 35% la facturació i haver aplicat expedients de regulació d’ocupació.