Proposen que la sedició no superi els 10 anys de presó
Un grup d’experts, format per uns 200 juristes, planteja una reforma del delicte
La rebel·lió, fins a 30 anys
Mentre que el govern espanyol ha posat el fre al seu compromís de reformar el delicte de sedició, adduint que vol fer un estudi comparat amb els països europeus, el Grup d’Estudis de Política Criminal (GEPC) , integrat per uns 200 juristes de l’Estat, va presentar ahir una proposta en la qual planteja que la sedició només s’apliqui davant “fets de més gravetat” que afectin “de manera greu el funcionament constitucional” i que sigui castigat amb penes que no superin els deu anys de presó. Actualment, el delicte de sedició és castigat amb una pena d’entre 8 i 15 anys de presó.
L’associació –constituïda el 1989; formada per jutges, fiscals, professors i catedràtics del dret penal i processal, i que impulsa investigacions i propostes en política criminal “a partir de pressupostos progressistes”– manifesta que cal “adequar” els delictes de sedició i de rebel·lió, que ja estaven recollits al Codi Penal del 1822 “i quasi no han estat modificats des de llavors”, a “la realitat present”. Hi afegeix que cal aquesta reforma “per evitar la dubtosa compatibilitat existent en l’actualitat entre la vigent regulació i principis com ara els de legalitat o proporcionalitat”, segons informa en un comunicat.
Respecte a la sedició, delicte pel qual el Suprem va condemnar els líders independentistes catalans (a entre 9 i 13 anys de presó, quatre d’ells sumant-hi la malversació de fons), el grup d’experts advoca per precisar-lo millor perquè castigui “l’alçament públic amb violència” o “greu intimidació” comès per “impedir o obstruir l’aplicació de les lleis” o d’ordres judicials, “sempre que afectin de manera greu el funcionament de l’ordre constitucional democràtic”. I proposa ometre el “controvertit” terme tumultuàriament que recull l’actual Codi Penal i vincular la seva aplicació a fets de “major gravetat” i que “afectin l’ordre constitucional”. Alhora, planteja penes més baixes i que no superin els deu anys.
Pel grup, la nova figura, que substituiria l’actual sedició “cobreix l’espai intermedi entre els atacs més greus al funcionament de l’ordre constitucional democràtic, constituït pel delicte de rebel·lió, i els delictes contra l’ordre públic, on hi ha la sedició. Pel que fa a la rebel·lió, la defineix “com una insurrecció armada per subvertir l’ordre constitucional”, i proposa castigar-la amb una pena de fins a 30 anys de presó, com ara. I, fins a 20 anys (ara és fins a 25) aquells que dirigeixin o executin actes violents, greument intimidatoris, o mitjançant instruments informàtics, per subvertir l’ordre constitucional.
LA FRASE
Cinc comissaris dels Mossos, a judici per l’1-O
Un jutge ha arxivat la investigació a la cúpula dels Mossos en l’etapa del major Josep Lluís Trapero durant l’1-O, però ha deixat a un pas de judici per desobediència greu la comissària Cristina Manresa i sis comandaments i agents de la regió policial metropolitana nord, malgrat que el major va ser absolt per l’Audiencia Nacional. El titular del jutjat d’instrucció 2 de Sabadell conclou que és “inviable” continuar la causa contra l’excúpula dels Mossos –entre d’altres els comissaris Ferran López i Joan Carles Molinero–, perquè quan va rebre el cas d’un jutjat de Cornellà ja havia acabat el termini per demanar més diligències.
D’altra banda, Interior va informar que avui en el judici contra en Marcel, un jove activista, a l’Audiència de Barcelona, a qui la fiscalia demana sis anys i mig de presó, la Generalitat retirarà les acusacions d’atemptat i desordres i mantindrà la de lesions, amb la petició d’un any de presó. És el primer cas del compromís del govern de retirar acusacions a manifestants.