Un cercle virtuós i generós

La Universitat de Girona (UdG) és un referent a l’Estat pel que fa a accions de compromís social, cooperació i voluntariat. És una tasca que es va desplegar ara fa dues dècades i que en aquell moment ja va ser pionera en el marc del sistema universitari. L’impacte que acumula, i només des del 2011, s’ha traduït en més de 1.500 accions. Aquesta iniciativa ha estat coordinada des dels inicis per Sílvia Lloveras, cap de la Unitat de Compromís Social, amb l’objectiu de fer accions que reverteixin en la millora i el benestar de tota la ciutadania, posant l’accent en la superació de les desigualtats i treballant per la creació d’unes condicions de vida que contribueixin al benestar del conjunt de la societat.

Una declaració d’intencions que, com remarca Sílvia Llach, vicerectora de Voluntariat, Solidaritat i Cooperació Locals i Internacionals i Responsabilitat Social, ha posat molt d’èmfasi en les iniciatives de gènere i inclusió, de promoció de la salut i de sostenibilitat ambiental. N’és un altre exemple la formació per a majors de 50 anys, que es va estrenar el curs acadèmic 2005/06 amb 34 alumnes inscrits. “Volem que, al llarg de la seva formació, l’estudiant abordi aquells temes que no per quotidians deixen de ser importants, i que la majoria de graus no toquen, com ara el racisme”, destaca Lloveras, i hi afegeix: “Volem que, per exemple, un estudiant d’enginyeria no es quedi només amb els continguts de la seva especialitat, que naturalment ha de tenir, sinó que ampliï la mirada.” Això explica, segons Lloveras, la rellevància que s’hi vol mirar de donar dins del currículum acadèmic, fet que els permet anar-se “acostant al model anglosaxó”. Lloveras, que manté –o, si més no, així ho transmet– la mateixa il·lusió que el primer dia, té molt clar el projecte: “Aquest compromís ha d’arribar als més de 15.000 estudiants de la UdG.” És per això, hi afegeix Llach, que serà important la creació del Campus de Cohesió i Compromís Social.

Ser pioners, i a la vegada únics, té la seva importància, ja que altres universitats de l’Estat, com ara la Complutense i la de Santiago de Compostel·la, entre d’altres, els han demanat assessorament per iniciar programes en aquest mateix sentit.

El compromís social va més enllà del nom, i el que realment importa són els projectes. Aquest mateix 2020, per exemple, destaca Chajinel - infància en risc: prevenció de la malnutrició infantil a Totonicapán, Guatemala, plantejat per combatre els problemes de malnutrició infantil del departament de Totonicapán a través d’accions hospitalàries i comunitàries, així com el voluntariat internacional, que vol atraure l’estudiantat de la UdG per donar suport a les persones vulnerables i donar resposta als reptes socials, amb la voluntat de desenvolupar la solidaritat i promoure una ciutadania activa i una entesa mútua entre els joves. Es tracta de programes gratuïts que cobreixen el viatge, l’allotjament i les dietes. A més, es poden aconseguir crèdits de reconeixement acadèmic. També és rellevant el pla d’igualtat de gènere, que s’està elaborant precisament per assolir la igualtat en l’àmbit universitari. Per exemple, uns 150 estudiants han participat aquest 2020 en l’àrea d’inclusió. Lloveras destaca que no es vol tancar cap porta a cap tipus d’estudiants per la seva condició i que es treballa per adaptar els espais. Un treball que també ha de tocar malauradament les agressions sexuals, en cas que es donin, i que es porta des d’una oficina. “Hem de conscienciar els estudiants que cal posar en coneixement aquests fets, però també anar més enllà i fer propostes per millorar en tot allò que afecti el compromís social, i això només s’aconsegueix amb la seva col·laboració.” Un element essencial, i que a vegades s’oblida, és el dels espais; per això, es volen anar creant petits espais, ja sigui per a estudiants, PAS o PDI: “Volem que els colors entrin a la nostra universitat.”