Societat

Emergència pel descens de l’ús social del català

Reculada lingüística fins a un preocupant 32% d’utilització habitual als Països Catalans

La Plataforma per la Llengua apel·la als catalanoparlants a recuperar-ne l’ús abans que sigui tard

Cap llengua no podria sobreviure a una utilització social com l’actual del català. El retrocés en l’ús habitual de la llengua fins a un 32% dels habitants dels Països Catalans amenaça la seva supervivència i situa el català en una veritable emergència lingüística. Aquest és l’eix de la campanya que engega la Plataforma per la Llengua, amb l’objectiu de conscienciar els catalanoparlants de la necessitat d’implicar-s’hi i advertir que no pot reduir-se més l’ús de la llengua sense posar-la en perill. Quan una llengua arriba al llindar del 30 % de parlants, ells mateixos són conscients de la dificultat de trobar persones amb qui interactuar, i això els fa canviar d’idioma de manera espontània en l’esfera pública. El català està en aquesta situació, que “esdevé fins i tot paradoxal”, alerta el president de la Plataforma, Òscar Escuder, perquè mai havia acreditat un percentatge tan gran de persones que entenen la llengua a Catalunya, les Balears i el País Valencià. Però en canvi, s’usa cada cop menys.

Segons les respectives enquestes d’usos lingüístics, a tots els territoris de parla catalana es produeix un descens en l’ús social, més accentuat a Catalunya, on voreja un 10% de disminució els últims 15 anys. També baixa un 4,7% al País Valencià, un 8,2% a les Illes Balears, un 2,2% a la Catalunya del Nord, un 1,9% a Andorra, un 24% a la Franja i un 4,8% a l’Alguer.

El més preocupant és que el segment de població que més abandona la llengua en el seu ús social són els joves. Només un 19,6% de la població de Barcelona d’entre 15 i 29 anys té el català com a llengua habitual, cosa que significa una caiguda de més de 10 punts en 5 anys, atès que el 2013, la mateixa enquesta oferia resultats del 30% de llengua d’ús habitual entre els barcelonins d’aquesta edat. L’estudi de fa uns anys de la Plataforma sobre els idiomes als patis dels instituts alertava que només un 14% empraven el català a les zones urbanes. A la resta de territoris de parla catalana succeeix el mateix, tot i que és el País Valencià el que lidera el descens, tenint en compte que menys d’un 10% de les persones menors de 40 anys hauran estudiat en català.

Tres factors hi han contribuït: la deixadesa i la marginació de les administracions, sobretot l’estatal, que ha aprovat mig miler de disposicions i lleis els últims anys que imposen el castellà. També una certa “pèrdua de consciència dels parlants”, admet la Plataforma, que fa una crida a “desacomplexar-se i desvergonyir-se d’emprar el català”. I en tercer lloc, l’entorn audiovisual comunicatiu, força descatalanitzat i força influent en el jovent. Per frenar la caiguda es crea el web www.emergèncialingüística.cat, on es poden trobar consells o situacions viscudes que ens faran reflexionar sobre el perill.

LA XIFRA

0,1
per cent de pel·lícules de la plataforma Netflix eren en català a final del 2019. Quatre, entre més de 2.000.
Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.