L’Estat retira la supervisió de Montoro a les finances

L a Generalitat es deslliura de l’última herència de Cristóbal Montoro. A més de llegar un pressupost que Pedro Sánchez es va veure obligat a prorrogar des del 2018 i que està a punt d’expirar, el ministre d’Hisenda amb Mariano Rajoy va deixar el llegat del control extraordinari de les finances de la Generalitat imposat el desembre del 2015 en plena campanya electoral estatal. Un lustre després, el Ministeri d’Hisenda va comunicar ahir formalment a la Generalitat la retirada de la supervisió econòmica i financera extraordinària, així que acaba l’obligació mensual d’haver de fer certificats de despesa i de donar informació addicional sobre la comptabilitat. El vicepresident amb funcions de president, Pere Aragonès, veu satisfet així un dels compromisos a canvi del sí al pressupost.

L’emancipació de l’herència de Montoro es va formalitzar en la comissió delegada del govern per a assumptes econòmics, que depèn del ministeri de María Jesús Montero, i suposa un rescabalament de l’autonomia després de cinc anys amb emissions de certificats mensuals de l’interventor general. La Generalitat va lloar el final d’aquest control en considerar-lo “discriminatori” –només s’aplicava al govern català– i “injustificat” i que Gabriel Rufián ha arribat a definir com a “155 financer”. “La supervisió específica per a Catalunya no se sustenta en cap argument tècnic o econòmic, sinó que respon estrictament a raons de caire polític i ideològic”, va recordar la Generalitat.

El que en el seu dia va ser batejat per Montoro com a “FLA reforçat” –versió ad hoc del Fons de Liquiditat Autonòmic– va impactar en les finances els últims dies d’Andreu Mas Colell com a conseller d’Economia i va dictar el dia a dia de la tresoreria del seu successor i també vicepresident, Oriol Junqueras. En conèixer que el final del seu control financer era un dels pagaments pel vot d’ERC al pressupost de Sánchez, Montoro es va indignar: “Delata que incomoda que existeixi un control que no és res més que una garantia que els diners de què disposa el pressupost de la Generalitat es destinen a les finalitats que li són pròpies. L’Estat no decidida res, controlava que s’apliquessin en les competències que li són pròpies.”