L’FMI empitjora els pronòstics de l’eurozona i creu que les mesures fiscals s’hauran d’allargar “més del previst”

El Fons Monetari Internacional (FMI) empitjora els pronòstics econòmics de l’eurozona per la segona onada de Covid-19 i preveu ara que els governs de la zona euro hagin d’aplicar les mesures fiscals de suport “generalitzat” a l’economia durant “més temps del previst”.

En un informe que analitza la situació de l’eurozona, l’FMI apunta que la segona onada és un “risc considerable” a la recuperació i que el repunt econòmic el primer trimestre del 2021 serà “més suau el previst”. A més, l’estudi de l’organisme veu “necessari” que el Banc Central Europeu (BCE) impulsi “estímuls addicionals” i l’ampliació de la compra d’actius com una “primera línia de defensa”.

L’informe de l’FMI avisa que si l’escenari econòmic es “deteriora més” els governs de l’eurozona hauran d’impulsar més polítiques fiscals i alerta que retirar les mesures massa aviat pot fer “descarrilar la recuperació”. El suport, diu l’estudi, ha d’anar destinat a donar suport a les llars i les empreses afectades per la pandèmia.

Quan s’aixequin les restriccions, diu l’FMI, caldrà donar suport a la demanda i, quan la recuperació “guanyi tracció”, caldrà centrar-se en un creixement “inclusiu” i en “reduir les vulnerabilitats fiscals”.

L’Informe de l’FMI avisa que el retard en la posada en marxa del fons de recuperació europeu per ajudar els estats a superar la crisi “perjudica” els pronòstics de recuperació de la zona euro. Segons l’organisme, aquest finançament pot suposar un “impuls significatiu al creixement de la zona euro si s’implementa de manera efectiva”.

Amb tot, l’estudi avisa que l’impacte del fons de recuperació en el creixement “dependrà de l’escala, la qualitat i l’eficiència de la despesa dels governs” i del “progrés de les reformes estructurals”.

A més, el document apunta que el fons de recuperació pot ser una “experiència positiva” que pot contribuir a la creació d’una capacitat fiscal a l’eurozona. La capacitat fiscal és una demanda que l’FMI fa anys que defensa que és un element “clau” per a l’arquitectura de la zona euro.

D’altra banda, l’FMI insta la Comissió Europea a reformar les regles fiscals, suspeses com a mínim fins al 2021, per tal de “simplificar-les”. L’objectiu de la reforma, segons l’organisme, ha de ser fer “més fàcil la seva comunicació i implementació”.

Pel que fa al sector financer, l’FMI avisa que els bancs, tot i haver entrat en la crisi amb “una posició més forta” que en la del 2008, ara estan “endurint” els préstecs. “Malgrat que la capitalització dels bancs és apropiadament alta, un deteriorament més ampli de la qualitat dels actius probablement reduirà la capacitat de préstec dels bancs a través de l’impacte en beneficis i reserves de capital”, diu l’FMI,

Finalment, l’informe alerta que una recuperació econòmica més lenta del previst a la zona euro pot tenir com a conseqüència “importants dèficits de capital” i reclama que es mantingui el suport al sector financer “fins que la recuperació estigui ben encaminada”.