Salut
IÑAKI COMAS
BIÒLEG I INVESTIGADOR DE L’INSTITUT DE BIOMEDICINA DE VALÈNCIA-CSIC
“La Franja va fer d’altaveu per a l’expansió de la Covid”
“Amb els 4.829 casos que hem seqüenciat fins ara, sabem que el 80% de les infeccions actuals provenen d’una variant nova detectada al juny a Aragó i Lleida”
“Els treballadors de la fruita eren especialment vulnerables i el país no va prendre les mesures per protegir-los”
“La falta de mesures ha afectat també Europa i altres països”
Científic del CSIC a València
Investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) a l’Institut de Biomedicina de València, Iñaki Comas (València, 1979) lidera un projecte impulsat per l’Institut Carles III per entendre l’evolució del SARS-CoV-2. Ho fa amb eines d’epidemiologia genòmica, i des del mes de maig fins ara ja ha seqüenciat el genoma del coronavirus procedent de 4.829 pacients.
L’investigador Iñaki Comas està seguint la pista del coronavirus des del mes d’abril. Ell i el seu equip han descobert que l’origen de la variant majoritària ara a Espanya i part d’Europa prové del brot d’Aragó i Lleida del mes de juny.
Com sabeu que la variant més estesa ara a Espanya té l’origen a Aragó i Lleida?
Nosaltres el que fem és seqüenciar el virus per mantenir una vigilància epidemiològica de les variants que en vagin apareixent. Els primers casos d’aquesta variant concreta que sembla que està dominant en alguns països, especialment al Regne Unit i Espanya, es van trobar a Aragó i a la Franja a finals de juny. Al mateix temps, hi ha un cas a Holanda. Per això el tema de l’origen no és clar. No sabem si era aquí o va ser importada.
El que sí que sembla clar és que va ser aquí a Espanya on es va produir la gran expansió d’aquesta variant. Heu assenyalat els temporers d’Aragó i també de Lleida. Està confirmat?
Sí, això és indubtable. En aquell moment, les fronteres estaven tancades i la variant és molt específica i no s’havia vist abans. El que sabem és que s’expandeix a Espanya de manera molt ràpida. En el primer mes, des de finals de juny fins a finals de juliol, tots els casos se situen a Espanya, excepte aquest cas únic d’Holanda. Sabem que alguns d’aquests casos estan lligats al brot de treballadors de la fruita que hi va haver justament en aquests moments a la Franja, entre Lleida i Aragó. I ràpidament es va expandir cap a altres punts del país. El vam veure aparèixer al País Valencià, a Madrid, al nord d’Espanya i també a Andalusia.
Teniu percentatges d’incidència a l’Estat?
Encara hi ha parts del país que no hem seqüenciat. De moment, tenim comptats 4.829 pacients entre la primera i la segona onada, però del que tenim fins ara representa el 80% dels casos.
I a la resta d’Europa?
És més difícil, perquè hi ha països d’Europa on no sabem el que està passant, perquè no s’han seqüenciat. Per exemple, Alemanya i Itàlia tenen molt poques seqüències. Nosaltres, en aquest sentit, estem molt ben posicionats, perquè som el segon país d’Europa amb més seqüències, després del Regne Unit.
Estem en condicions d’afirmar que si s’hagués controlat aquell primer brot s’hauria evitat la segona onada?
Sempre és difícil de dir, perquè hi ha altres variants que es podrien haver expandit en lloc d’aquesta. Diguem que aquesta estava en el lloc correcte en el moment adequat, però sí que és veritat que probablement si s’hagués contingut la variant a la Franja s’haurien evitat un nombre important de casos a la resta d’Espanya. Allò va actuar com a esdeveniment de supercontagi, va fer d’altaveu. Els treballadors de la fruita, per les seves condicions de vida i laborals, són especialment susceptibles a la infecció. El problema no és d’ells, el problema és que el país no va prendre mesures amb una població que era vulnerable. I, al final, això ens ha fet vulnerables a tots.
Fins i tot Salut Pública va admetre que hi va arribar tard. Què hem après?
Que la falta de mesures ràpides no només ha afectat Espanya, sinó també Europa. Espanya va obrir fronteres per al turisme i la variant es va exportar a altres països. Però el que veiem és que la variant també es va traslladar entre aquests països. No és un problema únicament d’Espanya. En general, tant a Espanya com a Europa, no hem sabut conviure amb el coronavirus aquest estiu. No hem sabut parar el moviment del virus i ara el tenim també a Nova Zelanda a Hong kong, a Singapur..., i hi ha algun cas als Estats Units. I en països com el Regne Unit i Irlanda ha tingut molt d’èxit.
Quines diferències hi ha entre la primera onada i la segona?
En la primera, hi va haver fins a nou variants del virus. En cap cas hi va haver un pacient zero. Va ser com un bombardeig. Si ho comparem amb un foc, podem dir que hi va haver moltes espurnes, però algunes van prendre i d’altres no. Ara l’escenari és diferent. El primer cop el país era verge. En la segona onada, el virus estava circulant a baixa freqüència fins que es va produir l’efecte de supercontagi.
El confinament no va posar fi al virus?
No, el que passa és que el confinament serveix per rebaixar-ne molt la transmissió. Aquesta percepció que el confinament havia eliminat el virus no és certa. Hi va continuar havent molta transmissió comunitària en molts llocs. A baixa freqüència, però les variants seguien circulant molt lentament.
Preveu una tercera onada?
Més enllà de les onades, el que hem de tenir clar és que no ens podem permetre creixements tan grans com el que hem tingut en aquesta segona onada. No es pot aixecar mai el peu del fre. Al final, la tensió epidèmica s’ha de mantenir.
La vacuna serà efectiva malgrat les mutacions que experimenta el virus?
El SARS-CoV-2 presenta dues mutacions al mes, la meitat de les que presenta el virus de la grip. Aquesta variant en concret ja acumula set mutacions, però en principi les mutacions no són cap amenaça per a l’efectivitat de la vacuna.
Related news
Leave a comment
Sign in.
Sign in if you are already a verified reader.
I want to become verified reader.
To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.