Els països del sud exigeixen a la UE un “repartiment obligatori” de refugiats

El sud alça la veu contra la proposta de reforma migratòria que la Unió Europea (UE) té sobre la taula per insolidària. Fent front comú de cara a unes complexes negociacions, Espanya, Itàlia, Grècia i Malta van expressar ahir el seu malestar pel pacte migratori que planteja Brussel·les, perquè manté la “càrrega” de la gestió d’arribades en els països fronterers, especialment els del sud del continent.

Al setembre, la Comissió Europea (CE) va presentar el seu pla per reformar el polèmic sistema de Dublín, que responsabilitza els estats de primera arribada de tramitar les peticions de protecció internacional. Ara bé, l’executiu europeu no pretén canviar aquest element principal i controvertit, sinó accelerar els procediments d’asil a la mateixa frontera. D’altra banda, tampoc estableix quotes obligatòries per recol·locar refugiats en aquests països amb més fluxos, sinó que deixa en mans de cada govern decidir si col·labora acollint, deportant o finançant la gestió migratòria d’altres països. En una carta al Consell Europeu i a la Comissió, i també a la presidència rotatòria de la UE en mans d’Alemanya, els governs dels quatre estats del sud van esmenar aquesta proposta que just ara comencen a discutir les capitals. Espanyols, italians, grecs i maltesos lamenten els “desequilibris” entre la solidaritat i la responsabilitat dels països fronterers que planteja la reforma migratòria de la CE.

“Les normes sobre les responsabilitats dels estats de primera entrada són detallades i estrictes, mentre que el mecanisme de solidaritat continua sent complex i imprecís”, retreuen. En concret, veuen massa “flexible” el concepte de solidaritat perquè depèn de les “circumstàncies”. Per això exigeixen el “repartiment obligatori” dels refugiats que garanteixi la solidaritat dels socis europeus. “El repartiment equitatiu de la càrrega és essencial per a una política de migració i asil realment europea”, defensen.

Tampoc veuen de bon ull que la gestió de les demandes d’asil es facin a la mateixa frontera. “Això ha de continuar sent una prerrogativa dels estats, que són qui millor pot decidir si aquests procediments són viables” a cada punt fronterer, avisen, ja que temen situacions com la que s’està donant ara mateix a les illes Canàries. “La instal·lació de grans centres a les fronteres no és acceptable.”