Cinquè aniversari del 13-N sota l’amenaça d’una nova onada gihadista a França
París ret homenatge a les víctimes dels atacs al Bataclan i a les terrasses amb actes oficials sense públic
El judici per aquells atemptats començarà el 2021
Aquella nit França va sofrir els pitjors atemptats gihadistes de la seva història. Era el 13 de novembre del 2015, i una cèl·lula d’Estat Islàmic (EI) va desencadenar l’horror a la sala Bataclan, les terrasses de París i l’Stade de France. Més de 130 persones van morir i unes 350 van resultar ferides per les bales de fusells kalàixnikov i les explosions d’aquells kamikazes.
Cinc anys després, les commemoracions d’aquesta data tacada de sang en el calendari van quedar marcades ahir per una doble amenaça: la de la Covid-19 i la d’una nova onada d’atacs de l’islamisme radical.
L’esperat homenatge en el cinquè aniversari dels atemptats del 13-N va resultar molt auster pel context de crisi sanitària. El segon confinament, que va començar a França el 28 d’octubre, va obligar les autoritats a anul·lar la gran cerimònia que havien previst organitzar a l’esplanada de l’ajuntament parisenc. Els actes van limitar-se a una visita als diferents llocs dels atacs del primer ministre, Jean Castex; l’alcaldessa, Anne Hidalgo, i una delegació reduïda d’autoritats i representants de les víctimes. La presència de públic estava prohibida.
“Fanàtics amb ganivets”
“Si haguessin anul·lat la cerimònia de l’any passat, no m’hauria importat tant. Però ara tinc por de no poder girar full com creia que ho podria fer cinc anys després dels atemptats”, va assegurar a El Punt Avui el professor Christophe Naudin, un dels supervivents en la presa d’ostatges a la sala de concerts i que ha publicat recentment el llibre Journal d’un rescapé du Bataclan. A més d’un procés memorial llastat, l’aniversari va estar marcat per l’elevada amenaça terrorista després de la decapitació del professor Samuel Paty i els recents atemptats a Niça i Viena.
A final d’octubre, es va elevar al màxim el nivell de vigilància antiterrorista. En lloc de grans atemptats coordinats com els de fa cinc anys, ara temen l’acció de llops solitaris. Cap dels autors de les recents agressions a França era al radar dels serveis d’intel·ligència. “Continuen atacant-nos, però ara amb individus fanàtics que utilitzen ganivets per generar terror”, va recordar ahir a Le Parisien l’expresident Hollande, al capdavant del país quan es van produir les matances a la redacció de Charlie Hebdo i del Bataclan.
L’última sèrie d’atacs va començar arran de l’inici, al setembre, del judici dels atemptats del gener del 2015 i la publicació de nou de les caricatures de Mahoma. Quan s’acabi aquest procés judicial, està previst que el setembre del 2021 en comenci un altre també d’“històric”: el del 13-N. Compareixeran davant de la justícia vint sospitosos, inclòs l’únic terrorista que no va morir, el belga Salah Abdeslam.
La UE vol reforçar el control de les fronteres
Enric BonetEls ministres de l’Interior de la Unió Europea (UE) van demanar ahir un “reforç” de la seguretat a les fronteres internes i externes del continent. Després dels atacs gihadistes en les últimes setmanes a França, Àustria i Alemanya, augmenta la pressió sobre els governs per impulsar una “resposta europea”, com l’ha demanat el president francès, Emmanuel Macron. Els ministres de l’Interior van reunir-se per videoconferència per examinar-la. “Reafirmem la nostra determinació per fer tot el que estigui a les nostres mans per lluitar contra aquest terror bàrbar de manera global, amb totes les eines de què disposem”, van assegurar els vint-i-set responsables en la seva declaració conjunta.
També van afirmar la seva voluntat d’acabar “abans de final d’any” les actuals negociacions per adoptar una legislació europea que permeti suprimir “els continguts de caràcter terrorista” que circulen a internet.