Seguint el joc del president
Trump anuncia “grans avenços” en les denúncies de frau electoral i els principals dirigents republicans li fan costat
El fiscal general ordena investigar els casos amb indicis “substancials” d’irregularitats
Ahir feia exactament quatre anys que Barack Obama rebia Donald Trump per primera vegada al Despatx Oval, complint la tradició d’exemplificar una transició pacífica de poders. La tensió era enorme, però la cortesia va dominar tota la trobada, amb paraules políticament correctes i mostrant davant les càmeres el que tothom esperava d’un canvi de govern protocol·lari i pacífic, tal com s’havia fet durant tota la història dels EUA.
És molt difícil que l’escena es repeteixi enguany. Trump continua enrocat sense acceptar públicament la derrota, insistint que ha estat víctima d’un robatori electoral sense precedents. El seu equip continua buscant estratagemes rocambolescos, de moment ineficients; ahir, a Twitter, Trump va dir que les múltiples batalles judicials que té en marxa estan fent un “gran progrés”, i els resultats “arribaran la setmana que ve”.
“Espereu l’abús massiu del recompte de butlletes i, tal com ha passat amb la ràpida vacuna, recordeu que ja us ho havia dit!”, va exclamar, sense dades ni res que sostingui unes acusacions cada vegada més inversemblants.
El desgast del president i les seves suposades al·legacions és tan elevat que la cadena conservadora Fox News ja no aguanta cap declaració de la campanya republicana sense presentar proves, i talla les compareixences trumpistes quan no hi ha indici de veritat.
Això no evita que el govern de Trump intenti fer i desfer per demostrar un frau que hauria de ser majúscul, estès a mitja dotzena d’estats i en múltiples comtats, per poder eixugar la diferència necessària i capgirar els resultats, que, a mesura que avança el recompte, es va eixamplant.
De moment, el fiscal general dels EUA, William Barr, ha emès un memoràndum en què diu als advocats de l’Estat que poden investigar “al·legacions substancials” d’irregularitats en vots, trencant una altra de les tradicions del país. La normativa va provocar que el cap del departament de crims electorals del Departament de Justícia presentés la dimissió de forma immediata.
Felicitar Biden d’amagat
Tota la maquinària es mou amb la complicitat dels principals líders republicans, que continuen seguint el joc del president, li segueixen el corrent fins que tot plegat sigui inassumible i les condicions inaguantables.
Senadors demòcrates asseguren que els seus col·legues republicans, en privat, els demanen que felicitin Joe Biden per la seva victòria de part seva, però en públic és encara una temeritat.
Tot amb un objectiu: tenen por que desmarcar-se de Trump en aquests moments pugui afectar la segona volta de les eleccions per dos escons al Senat a Geòrgia que definiran el control de la cambra alta, i que s’han de fer a principis de gener.
Sigui com sigui, la campanya de desprestigi de les institucions i els dubtes en el sistema s’han establert en la societat nord-americana, com a mínim en els cercles conservadors. Les tesis infundades del trumpisme han provocat que un 70% dels republicans creguin que les eleccions no van ser justes ni lliures, i que un 78% diguin que el vot per correu va permetre un frau electoral massiu, segons una enquesta de Politico.
Mentrestant, Biden continua fent les tasques que li corresponen com a president electe. Lligat de mans i peus en les pràctiques més formals d’intercanvi d’informació entre administracions, manté reunions amb els assessors per formar equips i dissenyar estratègies. També està començant a posar-se en contacte amb els principals líders mundials. Després de parlar un parell de vegades amb el primer ministre canadenc, Justin Trudeau, ahir va ser el torn de la cancellera Merkel, Boris Johnson i el president francès, Emmanuel Macron.
El president turc, Recep Tayyip Erdogan, també va estendre la felicitació a Biden, i, d’aquesta manera, va deixar en cinc la llista de grans líders mundials que no han reconegut la victòria del demòcrata: Putin, Xi, Kim Jong-un, Bolsonaro i el mexicà López Obrador.
LES XIFRES
El Suprem revisa l’Obamacare
Víctor SanchoPer tercera vegada, el Tribunal Suprem té al davant la revisió d’un cas per estripar la reforma sanitària impulsada per l’expresident Barack Obama, el conegut Obamacare, un dels cavalls de batalla més insistents del Partit Republicà des de fa anys. Ahir va escoltar els arguments de les parts que volen liquidar la llei i els de les que la volen defensar. Tot indica que, un altre cop, els jutges decidiran salvar-la. Tot i el desequilibri conservador del tribunal gràcies a les nominacions de Trump, un parell de jutges clau van deixar entreveure que, quan prenguin una decisió, que s’ha d’anunciar abans del juny, mantindran els fonaments de la reforma sanitària. El futur del sistema de salut ha estat un dels temes cabdals de la campanya electoral d’enguany, especialment perquè els demòcrates, enmig de la pandèmia, van aprofitar per defensar la necessitat d’ampliar la cobertura mèdica i fer-la més accessible, una posició contrària a les tesis republicanes.