La Xina, esperança continguda
Pequín evita felicitar Biden i espera que es proclamin els resultats de manera oficial
El president electe dels EUA suposa per a la majoria dels països asiàtics un canvi de tarannà en positiu després de quatre anys de Trump
La tensió amb Washington continuarà amb els litigis marítims, la repressió política i l’estatus de Hong Kong
Quan li van preguntar si el líder xinès, Xi Jinping, felicitaria el president electe dels EUA, el demòcrata Joe Biden, el portaveu del Ministeri d’Afers Estrangers xinès, Wang Wenbin, es va limitar a respondre ahir que Pequín entén que el resultat de les eleccions nord-americanes es determinarà seguint les lleis d’aquest país.
Aquesta va ser l’única resposta oficial després que, diumenge, pràcticament tots els mandataris asiàtics enviessin missatges de felicitació a Biden, reaccions que van fer encara més clamorós el silenci de Xi, que s’afegia al del líder nord-coreà, Kim Jong-un. Wang va recordar només que la posició de Pequín ha estat sempre reclamar més diàleg amb Washington, resoldre les diferències des del respecte mutu, augmentar la cooperació i fomentar l’enfortiment “sa i estable” dels llaços bilaterals.
En la cobertura de les presidencials, les televisions estatals xineses no es van centrar en les eleccions sinó en les protestes, la confrontació i l’augment del nombre de contagis de coronavirus, talment com si retransmetessin el desitjat declivi del poder nord-americà, tan anhelat per Pequín.
La permanència de Trump a la Casa Blanca hauria portat a un punt de no retorn en la guerra freda comercial entre les dues potències, fins al punt d’arribar a vorejar l’àmbit militar al mar de la Xina Meridional.
Pequín podria trobar punts coincidents amb Biden en la predisposició a la cooperació en àmbits com ara la lluita contra el canvi climàtic, però la voluntat ferma del president electe és el restabliment de les aliances amb els socis tradicionals de la regió, una estratègia que podria ser més efectiva per contenir les ambicions xineses d’esdevenir una superpotència amb aspiracions expansionistes.
En certs aspectes, les tensions entre Pequín i Washington continuaran creixent. Ho faran en dossiers com ara les disputes marítimes, l’estatus de Hong Kong i la repressió política contra la dissidència democràtica o la persecució de minories com ara els mongols, els uigurs i els tibetans.
Taiwan, per la seva banda, desitja conservar el ferm suport nord-americà ofert per Trump davant l’escalada dialèctica de Pequín, que ha atiat l’amenaça d’una possible invasió de l’illa després de la reelecció de la presidenta independentista, Tsai Ing-wen. La relació amb Washington ha viscut enguany el millor moment des que els EUA van canviar les seves relacions diplomàtiques per la Xina el 1979, després d’haver rebut la visita de dos secretaris d’Estat.
Les dues Corees, però, veuen el canvi de manera diametralment oposada: mentre que Seül aspira a una relaxació de les relacions i a reprendre les converses de pau a canvi d’un desarmament nuclear, sembla que Pyongyang hauria preferit quatre anys més de Trump, després d’haver titllat Biden de “gos rabiós” durant el temps com a vicepresident d’Obama.
Quant a l’Índia, després d’un estiu de fortes tensions territorials amb la Xina i d’haver perdut de facto una part del seu territori al Ladakh en benefici de Pequín, espera reforçar la seva aliança amb Biden, especialment gràcies a la vicepresidenta Kamala Harris, filla d’emigrants indis.
Finalment, el Japó, després de tres anys molt agitats amb Trump, espera reforçar la seva aliança i assegurar la pau, la llibertat i la prosperitat a la regió indopacífica i més enllà.