Entendre Amèrica i Europa

Aquests dies estem vivint la complexitat de les eleccions als EUA, en les quals, des del vessant europeu, se’ns fa difícil entendre el que està passant. Com pot ser que gairebé 70 milions de persones votin Trump, un personatge que, des de casa nostra, veiem llunyà i sovint mesquí amb la seva forma de funcionar, de fer política, d’entendre la vida com una lluita, amb un missatge polític sempre erràtic i que trenca tots els esquemes de la política tradicional? De fet, també ens va costar entendre que al Regne Unit, que està molt més a prop que els EUA, votessin fa uns anys per sortir de la UE i ens posessin en la complexa tessitura del Brexit. També el referèndum del procés de pau de Colòmbia, que va guanyar el no, aquí ens va costar entendre, si de fer la pau es tractava. I més difícil encara d’entendre, quan la majoria d’enquestes no donaven crèdit a les opcions que finalment varen sortir o, en el cas de les eleccions americanes, al poc marge de vots que hi ha entre Trump i Biden. Potser ha arribat el moment que, abans d’opinar, abans de prendre posició en fets que passen a altres contrades, analitzem molt bé les realitats dels llocs i, si és possible, fins i tot ser-hi presents, per conèixer de primera mà la vida, la realitat social, la política, l’economia, els costums. I així potser no ens emportarem sorpreses, amb resultats que no esperem ni entenem. I és que tendim a veure el món amb els ulls propis i sense posar-nos a la pell de l’altre, i això ens confon l’escenari i el resultat.

Sigui com sigui, però, i entrant en les eleccions americanes, tenim un perdedor clar, que és el poble americà, que estarà enfrontat, bàsicament per la posició de Trump de no acceptar cap situació que no li sigui favorable i de tot l’enfrontament que ha generat en aquests quatre anys. I és una pena i una mala notícia, per als americans i per a tot el món, que el país més poderós militarment parlant, i també econòmicament, amb el 25% del comerç mundial, amb només el 4% de població, es trobi ara en la difícil situació d’inestabilitat política i social. Ja sabem que els imperis tenen un creixement, una estabilitat i una decadència i podríem pensar, induïts per les dades econòmiques dels EUA i pels canvis tecnològics i socials del món, que comença la decadència del gegant americà, i que pot ser molt més ràpida que la caiguda d’altres imperis, perquè avui en dia els esdeveniments passen molt ràpid. Passi el que passi, però, tenim uns EUA com a actor econòmic i polític important per temps, de manera que, al món i especialment a Europa, els convé un president dels EUA que generi consens, multilateralisme i lideratge internacional, convé que els EUA tornin a l’Acord del Clima de París i a tots els acords internacionals dels quals han sortit amb l’administració Trump, i també convé que es refacin els ponts amb Europa. Ja sabem quin president pot garantir aquest escenari, perquè el que ho ha estat aquests quatre anys ha fet tot el contrari. Esperem que els EUA tornin a ser fiables i previsibles, amb consens intern, i amb acords internacionals. Tots en direm bé.