Política

La frase. Revisió dels vots per correu

Unes eleccions marcades per la pandèmia

Els Estats Units voten en uns comicis que són un referèndum al populisme de Trump

La gestió del coronavirus, les tensions racials i la crisi econòmica conviuen a la papereta que ha de decidir el nom del president

El candidat republicà va fer catorze mítings en 72 hores

Ha arribat l’hora de la veritat per als Estats Units, el moment en què han de seure al divan, han de fer introspecció i, en aixecar-se, decidir si es reafirmen en el populisme de Donald Trump o, al contrari, ja en tenen prou del republicà i donen les claus de la Casa Blanca al demòcrata Joe Biden. El que passi als EUA tindrà implicacions mundials, com gairebé sempre. El sentiment que aquesta vegada, de nou, s’està davant d’un moment que pot canviar el curs de la història és més real que mai.

Les eleccions han estat marcades clarament pel coronavirus: a banda de decidir qui els ha de guiar per sortir de la pitjor crisi econòmica en un segle i sota quin lideratge han de curar les ferides del racisme reobertes l’estiu passat, busquen el president que ha de gestionar una pandèmia desbocada.

Una victòria de Biden suposaria un retorn a la tradició, a la moderació, i una bufetada a la deriva nacionalista, aïllacionista i disruptora impulsada des de l’actual Casa Blanca. Un triomf de Trump enviaria un missatge contundent al món sencer, en anunciar que el trumpisme i tot el que l’envolta han arribat per quedar-se.

És un cara a cara de dos candidats que, tot i compartir que són homes blancs septuagenaris, no podrien ser més oposats. Tant és així que fins i tot l’agenda per a la jornada electoral era antagònica. Biden va matinar, va anar a missa, va visitar la tomba del seu fill Beau i viatjar a la seva natal Scranton, a l’estat clau de Pennsilvània, per intentar l’última empenta en una regió que és cabdal per a les aspiracions de victòria.

Amb un megàfon a la mà, va animar la gent a votar, i va signar una de les parets de la llar on va créixer de petit. “D’aquesta casa a la Casa Blanca”, va dir. La nit electoral la va passar a Delaware, envoltat dels seus i una petita comitiva, atent com ha estat durant tota la campanya a les mesures sanitàries.

Trump, en canvi, va dedicar els primers trenta minuts del dia a trucar al seu programa preferit de la televisió, a la conservadora Fox News. La veu sonava apagada, potser per haver fet 14 mítings les últimes 72 hores –l’últim, a altes hores de la matinada–, però confiant cegament en les possibilitats de victòria pels “espectaculars” canvis en les tendències de les xifres que mou la seva campanya.

“Em recorda molt a fa quatre anys, hi ha hagut molts canvis en la darrera setmana”, va assegurar, tot augurant una victòria molt més àmplia de la que va aconseguir el 2016. Després va visitar la seu de campanya i va tornar a la Casa Blanca, on va organitzar una festa per a dos centenars de persones.

En tancar aquesta edició cap estat havia començat el recompte de paperetes, i la incertesa es mantenia sobre els resultats, especialment entre uns demòcrates que temien el retorn del fantasma de 2016, amb enquestes molt favorables però amb una derrota impensable. Biden liderava tots els sondejos, però ningú s’atrevia a cantar victòria.

Fins llavors, la jornada va ser plàcida. A banda de petits incidents aïllats amb màquines de votació que fallaven o problemes menors, les cues que s’esperaven no van ser espectaculars. A la ciutat de Washington, a Florida i Texas eren gairebé inexistents, prova de l’èxit del massiu vot anticipat. En altres llocs, com Pennsilvània o als suburbis de Detroit, les files de gent eren enormes però sense aldarulls.

Es preveia una participació històrica, que fins i tot podria ser la més alta de la història. Fins al dia de les eleccions més de 100 milions de nord-americans havien votat anticipadament, més del 73% del total de vots emesos fa quatre anys. Tots els candidats havien votat anticipadament: només la primera dama, Melania Trump, va anar ahir a dipositar el seu vot en una urna a Florida. Hi va anar sense mascareta.

El temor a una ingerència estrangera, tan determinant el 2016, va ser descartat pel govern. “No tenim cap indici que un actor estranger hagi aconseguit comprometre o manipular cap vot en aquestes eleccions”, va dir el secretari de Seguretat Nacional, Chad Wolf.

Wolf va demanar tranquil·litat davant la possibilitat que es trigui més del previst a saber el guanyador. “Els votants hauran de ser pacients mentre esperen el resultat de les eleccions d’aquest any”, va assenyalar, en un intent de calmar la tensió que ja està instal·lada en l’opinió pública i la por que hi hagi aldarulls i esclats violents sota la bandera del frau electoral.

Especialment preocupant és la reacció quan apareguin els primers resultats dels recomptes. Els republicans solen voten presencialment el dia de les eleccions, i amb la munió de vots per correu d’aquest any això podria crear un “miratge vermell” lluny de la realitat.

Trump, per si de cas, va insistir que no es declararia vencedor si no és clar. “No hi ha cap motiu per jugar a cap joc. Crec que tenim bones oportunitats de guanyar”, va afirmar.

Durant vuit anys, Joe [Biden] es va quedar amb mi fins al final quan havia de prendre una gran decisió. Em va fer millor president

Barack Obama

expresident dels estats units

El jutge de districte Emmet Sullivan va ordenar ahir al Servei Postal dels EUA que fes una repassada general de totes les instal·lacions que intervenen en el procés del vot per correu per assegurar-se que no quedava cap butlleta pendent de tramitar. En cas de trobar-ne, va demanar que es trametessin de manera urgent. Molts estats només acceptaven els vots que haguessin arribat durant la jornada d’ahir, però d’altres accepten butlletes dies després del dia de les eleccions. En alguns casos es demana que no s’hagin enviat més tard de la data dels comicis.

LES FRASES

Votar Joe Biden és votar per donar el control del govern als comunistes
Donald Trump
president dels estats units
Som en una batalla per l’ànima de la nació i teniu el poder de decidir-ne el resultat
Joe Biden
Candidat demòcrata a la casa blanca
No retallarem el finançament de la policia ni ara ni mai
Mike Pence
vicepresident dels estats units
No ens podem permetre quatre anys més de Donald Trump
Kamala Harris
Candidata demòcrata a la vicepresidència dels eUA

Biden guanya per cinc vots a zero el primer escrutini

Des de fa dècades, tots els habitants de Dixville Notch, un poblet de Nou Hampshire, es reuneixen els últims minuts de la vigília electoral per, en tocar les dotze de la nit i entrar en el dia de votació, ser els primers del país a posar les paperetes a les urnes, fer el recompte i oficialitzar els primers resultats de les eleccions. Malauradament, no funcionen en absolut com a oracle perfecte de què passarà en el recompte nacional: fa quatre anys, per exemple, van apostar (per la mínima) per Hillary Clinton. El seu historial d’encerts és molt dubtós: el 1960, la primera vegada que van votar a mitjanit, quan van estrenar la tradició, van votar per Richard Nixon en comptes de John F. Kennedy.

Tot i això, envoltats de càmeres de televisió i de tot el circ mediàtic habitual, van tornar a ser els primers a votar i anunciar els primers resultats oficials d’una jornada històrica. El candidat demòcrata, Joe Biden, va vèncer sense discussió: dels cinc habitants amb dret a vot, tots van donar-li suport.

Dixville Notch és el lloc que encadena més anys votant a mitjanit, però no és l’únic. Poc més de 20 quilòmetres al sud, a Millsfield, el resultat va ser diferent. Minuts després de Dixville Notch feien públic el recompte dels seus vots: Trump, setze; Biden, cinc. El tercer poblet de l’estat que també seguia la tradició d’anar a dormir tard per treure’s la votació de sobre, Hart’s Location, aquest any va cancel·lar l’esdeveniment per la pandèmia.

Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.