El Suprem estudia si anul·la la reforma sanitària d’Obama

El Tribunal Suprem (TS) dels Estats Units estudiarà d’aquí a una setmana si revoca la reforma sanitària que va posar en marxa l’anterior president nord-americà, Barack Obama, i deixa sense assegurança mèdica prop de 20 milions de ciutadans. Els republicans confien que l’àmplia majoria conservadora de l’alt tribunal aconseguirà posar fi a l’anomenat Obamacare, una de les fixacions del president, Donald Trump.

La llei, aprovada pels demòcrates el 2010, no té res a veure amb el model de sanitat pública d’Europa, però fa més assequibles les pòlisses de salut a la gent amb pocs recursos, obliga les asseguradores a cobrir situacions com ara l’embaràs, a fer-se càrrec de patologies prèvies dels assegurats i a mantenir els fills sota la pòlissa dels pares fins als 26 anys, entre altres beneficis.

Els republicans sempre han considerat que aquesta llei és una intrusió del govern en la llibertat individual i han maldat per revocar-la. Tot i tenir el control de la Casa Blanca i, inicialment, el de les dues cambres del Congrés (fins que van perdre la Cambra de Representants), no se n’han sortit. Van començar a veure la llum en aferrar-se a una provisió de la norma, anomenada “mandat individual”, que obliga tots els nord-americans a tenir una assegurança mèdica o a afrontar una multa. La sanció no es va poder imposar arran d’una llei d’impostos del 2017 del govern de Trump i diversos funcionaris de Texas la van portar als tribunals de l’estat i aquests s’hi van pronunciar en contra.

L’administració federal sosté ara que el fet que estigui en qüestió aquella provisió de la llei fa que tota la norma sigui “inconstitucional” i, per tant, s’hagi de derogar.

La pilota és ara a la teulada del Tribunal Suprem, que haurà de valorar si s’acull a la doctrina legal anomenada de la “separabilitat”, que permet als jutges actuar de forma quirúrgica amb les lleis i eliminar-ne, si cal, només una part, o si revoquen l’obra més emblemàtica d’Obama.

La reforma de la sanitat era una reivindicació històrica de molts nord-americans. Quan es va aprovar, ara fa deu anys, hi havia 47 milions de persones sense assegurança mèdica amb el dilema d’endeutar-se o tocar ferro per no posar-se malaltes. Des d’aleshores, la llei ha proveït de pòlissa de salut uns 20 milions de persones (n’hi ha 27 milions que encara no en tenen).

Trump va fer de la derogació de l’Obamacare una de les principals promeses de campanya el 2016, juntament amb altres mesures de l’expresident que sí que ha derogat. La reforma sanitària, de moment, i en espera del Suprem, se li resisteix.