Alça d’impostos a l’Íbex i les rendes altes per seduir ERC
El pressupost de Sánchez frena els lloguers i apuja l’IRPF a 16.700 sous de més de 300.000 euros
Alça del 0,9% a les pensions
Insinua que obeirà el PIB català
Rufián lloa que elimini Cs de soci
Sostenint entre tots dos el llibre groc del pressupost del 2021 com si tinguessin un fràgil incunable a les mans, el president Pedro Sánchez i el vicepresident Pablo Iglesias van presentar els primers comptes de la coalició, amb els quals volen posar fi a l’anomalia que siguin les xifres de Cristóbal Montoro les que ho regeixen tot vint-i-nou mesos després de la moció de censura que va remoure Mariano Rajoy. Amb un augment d’impostos a les grans empreses de l’Íbex –eliminant les deduccions i bonificacions que dins l’impost de societats els regalen tributar per sota del tipus legal– i una alça a les rendes altes –dos punts a l’IRPF als 16.740 contribuents amb sous de més de 300.000 euros, tres punts a l’IRPF a les rendes del capital de més de 200.000 euros, i un punt a l’impost de patrimoni per a fortunes de més de 10 milions–, el govern de coalició decanta a l’esquerra el dilema de buscar Ciutadans o ERC. A més, el PSOE i Podem es comprometen a frenar el preu del lloguer amb una llei abans de quatre mesos, com exigien els republicans. “Són uns pressupostos inajornables, indispensables per a la modernització i la recuperació”, avisa Sánchez. “S’acosta a una sortida correcta. Elimina de l’equació Cs, un dels partits de la foto de Colom”, va celebrar el portaveu d’ERC, Gabriel Rufián.
Gràcies a la injecció del bazuca keynesià del fons de la UE per combatre la Covid-19 –els primers 27.000 milions del total de 140.000 viatgen ja inclosos en els comptes–, el govern de Sánchez i Iglesias presenta un increment rècord de la despesa. Després del Consell de Ministres –hores després de la foto de Sánchez i Iglesias–, la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, insinuava que el projecte obeirà les inversions dictades pel pes del PIB català dins l’estatal (19%) i convidava a observar-ne el detall avui, quan els porti al Congrés i hi exposi la territorialització de tot: “S’ha fet un esforç molt important de tots els ministeris perquè fins i tot part dels fons de recuperació, els del capítol 6 que són inversió de l’Estat, també figurin en el pressupost territorialitzats. Veuran el gran esforç de Foment i de Transició Ecològica.” La inversió en infraestructures es dispara un 114% (6.161 milions més que l’anterior).
La major inversió social
El que La Moncloa bateja com “la major inversió social de la nostra història” es xifra en 239.765 milions, un 10,3% més. Una prioritat és l’escut social contra l’atur: 2.000 milions per a polítiques d’ocupació i més de 200 per modernitzar els serveis públics. El govern destinarà també 4.191 milions més a polítiques de desocupació “per donar resposta a les necessitats que es deriven de la pandèmia”. I la protecció de la dependència té un reforç a l’atenció de 600 milions (un 40% més). A més, hi ha fites com ara l’augment del 70% de la inversió en educació i l’increment en 5.106 milions (un 80% més) a R+D+I. Sanitat disposarà de 3.064 milions més, un 151,4% més, comptat amb els 2.436 milions del fons React UE, d’on sortirà una partida de 2.400 milions per a la compra de vacunes i el reforç de l’atenció primària.
A més dels augments impositius per recaptar més en plena depressió dels ingressos, com ara les taxes Google i Tobin i el càstig del 21% a l’IVA dels refrescos, les pensions pugen un 0,9% d’acord amb la inflació (el doble, l’1,8%, en el cas de les no contributives) i també ho fan un 0,9% els sous públics. L’Iprem, un índex que és el punt base de molts subsidis, creix 5 punts. Les socimis (societats anònimes cotitzades) tributaran al 15% i es redueixen desgravacions pels plans de pensions.
Esmenes, fins al 6-N
Amb els números d’Hisenda ja sobre la taula, el Congrés va impulsar un calendari d’aprovació del pressupost que accelera, i molt, el tràmit convencional. La primera data clau és el 6 de novembre a les dues de la tarda, el límit per presentar una esmena a la totalitat. El pressupost és una llei particular i les esmenes a la totalitat es voten totes juntes i alhora –en el no podrien coincidir-hi la CUP i Vox per motius oposats–, així que Sánchez necessita que ERC no li posi una esmena a la totalitat i l’ajudi a derrotar les més que previsibles de PP i Vox en el debat de l’11 de novembre, la segona fita al calendari. I després queda el dictamen i el viatge al Senat. “El govern més progressista de la història s’assembla molt a la resta, busca adhesió abans de negociar”, avisa Laura Borràs (JxCat), que censura l’alça d’impostos. “Qui s’ha d’endeutar és l’Estat: si es van trobar recursos per al rescat de bancs se n’han de trobar per al rescat de la ciutadania.” JxCat exigirà el deute històric català.
LES FRASES
L’estat d’alarma busca socis, i JxCat i PDeCAT xoquen
L’estat d’alarma dissenyat per Pedro Sánchez com a nou paraigua legal del gust de les comunitats necessita ser prorrogat fins al 9 de maig, i el Congrés ha fixat el seu debat i votació per demà, però qui faltarà a la cita, curiosament, serà el president espanyol. A la tribuna, qui defensarà la pròrroga del marc d’excepció de sis mesos serà el ministre de Sanitat, Salvador Illa.
Si bé al PSOE i a Podem se’ls ennuega la recerca de suports parlamentaris pel risc d’inconstitucionalitat que té un estat d’alarma de sis mesos de cop, Sánchez s’ha permès esgrimir la videoconferència que té a les sis de la tarda –nou hores després de les nou del matí en què el govern obrirà el debat– per esborrar-se de la cita de demà al Congrés. “El president concretament dijous participa en una videoconferència amb líders europeus per analitzar la situació de la pandèmia, i, com deuen entendre, és d’obligada presència”, el va disculpar la ministra portaveu, María Jesús Montero, obviant els horaris.
Per Sánchez, el problema és que socis com ara ERC dubten. “Democràticament grinyola que el Congrés no tingui control durant sis mesos d’una cosa tan restrictiva com l’estat d’alarma. Seguim parlant”, advertia Gabriel Rufián (ERC). El debat pot ser una gran trencadissa entre el PDeCAT i JxCat, amb quatre diputats cadascun que ara conviuen: els de Ferran Bel votaran sí a l’estat d’alarma i els de Laura Borràs aposten pel no. “El més controvertit és el límit dels sis mesos alarmants; en un estat que ja té tendència a vulnerar drets, proposar sis mesos sense control és abusiu i perillosíssim, i no ho podem compartir. El PDeCAT ha anunciat el vot a favor i tindrem la reunió de grup”, va relatar Borràs.
