Els diners espoliats a Sant Julià de Ramis, al Suprem

L’agost del 1938, el règim franquista va obligar particulars i administracions a entregar tota la moneda republicana –els diners emesos per la República a partir del cop d’estat del 18 de juliol, considerat dinero rojo– al Banc d’Espanya. El març de l’any passat, Sant Julià de Ramis es va convertir en el primer ajuntament a demandar l’Estat perquè li retornés els diners espoliats pel franquisme. En el cas de Sant Julià, es van entregar 818.784,50 pessetes de l’època, que, segons el doctor en economia de la UdG Lluís Planas, equivaldrien a 11,5 milions d’euros. La majoria les van aportar 134 veïns del poble, però 9.786 corresponien al consistori. Segons el peritatge de l’expert, equivalen a 136.123,26 euros. És aquest import el que arriba al contenciós del Suprem després que, el 13 de desembre, el Consell de Ministres desestimés la reclamació patrimonial que feia el consistori davant l’Estat. L’Ajuntament, assessorat pel bufet Delso Quintana, va interposar un recurs contenciós administratiu contra l’acord del Consell de Ministres. L’advocacia de l’Estat, ara, s’ha oposat a aquest recurs perquè sosté que els fets ja han prescrit i considera que, en tot cas, la reclamació s’hauria d’haver fet en l’any posterior a l’entrada en vigència de la Constitució Espanyola, el 1978, sense fer al·legacions al càlcul de l’expert de la UdG.

En el cas que el Suprem ho desestimi, l’alcalde de Sant Julià de Ramis, Marc Puigtió, remarca la voluntat d’esgotar totes les vies judicials als tribunals espanyols –d’entrada ho elevaran al Constitucional– fins a arribar al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg. Puigtió explica que, un cop la justícia resolgui, els veïns de Sant Julià afectats podran tenir jurisprudència en la qual emparar-se a l’hora de reclamar.