On són les ambaixadores d’Europa?
Més del 75% de les ambaixades de la Unió Europea estan dirigides per homes
S’enquista el desequilibri de gènere en el cos diplomàtic encapçalat per Josep Borrell, que no es compromet amb la paritat
La Unió Europea té rostre d’home al món. Les dones representen el 51% de la població, però poc més del 20% a la cúpula diplomàtica que dirigeix Josep Borrell. Un selecte club d’homes que arrossega una llarga tradició viril en una Europa que presumeix internacionalment de liderar la igualat de gènere.
Les 145 delegacions que la UE té desplegades arreu del món només disposen de 35 ambaixadores. És a dir, que més del 75% estan en mans d’homes. El panorama no és més igualitari en la direcció del Servei d’Acció Exterior de la Unió Europea (SEAE), que coordina les delegacions.
Entre els alts càrrecs, només hi ha un 20% de dones, segons l’informe de recursos humans del SEAE. Poc millora en el següent nivell per sota, els caps d’unitat, en què hi ha a l’entorn d’un 30% de dones. Sí que hi ha paritat a l’estrat inferior del cos diplomàtic, que, en general, escasseja de dones des de la seva creació el 2010, tot i que el capitanejaven Catherine Ashton i Federica Mogherini en els inicis.
Aquesta infrarepresentació femenina a la cúpula ha millorat en els darrers anys –fa quatre anys només representaven el 13%–, però la discriminació també es percep en els destins que s’assignen a les dones. Serveixen desproporcionadament en petits estats de l’Àfrica, organitzacions multilaterals i antigues repúbliques soviètiques. Països estratègics com ara Rússia, els Estats Units i la Xina estan reservats als homes.
El desequilibri de gènere és “particularment pronunciat” en comparació amb altres institucions com ara la Comissió, el Parlament i el Consell, reconeix l’estratègia de gènere elaborada per la secretària general del SEAE, Helga Schmit, la dona més poderosa dins l’organització i qui més hi ha promogut la paritat.
Cultura masculina
Per què el cos diplomàtic té un sostre de vidre més dur que la resta? Diverses expertes consultades assenyalen un conjunt de factors històrics, culturals, d’idiosincràsia de la professió, però també d’obstacles habituals com ara la desigual divisió de les tasques domèstiques.
“La diplomàcia internacional ha estat durant molt de temps un domini exclusiu dels homes”, recorda Lisbeth Aggestam, analista d’Afers Exteriors de la Universitat de Göteborg. Per exemple, fins a finals dels anys setanta, a Irlanda i el Regne Unit s’expulsava les dones del servei diplomàtic si es casaven. En aquests cercles, perdura la idea que els homes tindran un millor accés a les elits, especialment en països amb una forta jerarquia masculina. “A vegades em tractaven com si fos una becària i em feien comentaris sexistes”, rememora Jennifer Cassidy dels seus inicis com a diplomàtica a la missió permanent d’Irlanda a l’ONU. “Això t’afecta quan ets jove”, constata.
En aquest món protocol·lari i arcaic, Cassidy veu la cultura de treball com una barrera. “Per progressar has de seguir uns cànons masculins” que són “difícils de desmantellar”, opina. També creu que és “un estil de vida difícil de compaginar amb fills”, perquè cada quatre o cinc anys canvies de destí.
Dèficit perpetu
El Parlament Europeu és molt combatiu amb la falta de paritat en el cos diplomàtic, i en l’audiència per aprovar Josep Borrell com a alt representant va exigir el 50% de representació directiva al SEAE. El socialista ho veu “impossible” i advoca per un 40%.
“Les diplomàtiques altament qualificades són un recurs escàs”, va argumentar Borrell per frenar les aspiracions igualitàries de la cambra. “Li podria donar 20 noms de dones ara mateix”, replica Cassidy, que ho veu com una excusa d’“ignorant” que “sempre s’ha utilitzat per discriminar”.
Un cop ratificat, Borrell va tornar a col·locar homes en els tres màxims alts càrrecs del SEAE, després de la secretària general. A més, el cap i el sotscap de gabinet són homes, igual que el portaveu principal. Just per sota, hi ha les assessores. “L’alt representant està compromès amb la igualtat de gènere, tal com demostra la composició del seu gabinet”, defensa, però, la segona portaveu del SEAE, Nabila Massrali.
“És força decebedor que hagi triat només homes blancs”, lamenta l’experta en política exterior de la Universitat Lliure de Brussel·les, Tereza Novotna, que no creu que sigui una decisió únicament de Borrell, sinó de tota la jerarquia.
Més promoció de dones
“Si no es promocionen dones, mai n’hi haurà per aspirar als màxims alts càrrecs”, adverteix l’experta en política exterior de la Universitat Lliure de Brussel·les, Tereza Novotna, que descriu el dèficit d’ambaixadores com el dilema de “l’ou o la gallina”.
L’analista Lisbeth Aggestam també veu crucial incrementar-ne la presència en els cossos diplomàtics. “Cal encoratjar les dones a entrar al cercle”, reivindica, admetent que potser és cert que no hi ha prou dones per accedir als càrrecs de més nivell. Tant Novotna com l’exdiplomàtica Jenny Cassidy coincideixen a remarcar que, igualment, falten més dones que s’atreveixin a demanar aquestes posicions. “Els homes tendeixen a ser més segurs i, fins i tot quan no estan prou qualificats, sol·liciten el càrrec”, conclouen. Per superar la tendència de les capitals a enviar homes a Brussel·les, Novotna aposta per replicar en el servei diplomàtic de la UE el sistema triat per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, per escollir el seu equip: exigir sempre per a cada posició dos candidats, una dona i un home.