Viatge a la foscor

“El que més m’interessa són els dilemes morals, els grisos de la vida”, explica David Victori (Manresa, 1982). Després de guanyar amb La culpa un concurs de curts a YouTube patrocinat per Ridley Scott i Michael Fassbender en què van participar 15.000 films, va debutar amb el llargmetratge El pacto, que plantejava fins a on serien capaços d’arribar uns pares per salvar el seu fill. A No matarás, que s’estrena avui, posa en una situació límit Daniel (Mario Casas), un bon noi que es veu arrossegat involuntàriament cap a una espiral de violència.

“A mi les pel·lícules que fan les aproximacions a la realitat en blanc i negre, dels bons contra els dolents, mai m’han interessat, ja des de petit m’han molestat, perquè no m’ho crec”, ens comentava el cineasta en una entrevista al Festival de Sitges, on s’ha presentat el film a competició. “Tothom té una motivació –hi afegeix–, fins i tot la persona que executa l’acte més terrorífic, probablement fa el millor que pot amb allò que sap. Sempre he volgut fer aquesta mena d’investigació amb la meva feina per expandir la meva empatia i la meva comprensió de com un ésser humà fa alguna cosa que no puc entendre, com pot arribar a aquest límit.”

La pel·lícula pren per títol el cinquè manament, No matarás. “D’alguna manera busca ser una provocació i generar certa ironia amb el punt de partida del personatge, a qui creus incapaç de matar una mosca. La majoria de persones sanes i mentalment estables pensen que matar una persona és un acte d’absoluta aberració i que és impossible arribar en aquest punt, però d’alguna manera el que fem a la pel·lícula és agafar un personatge que és molt bona persona, quasi la millor versió de nosaltres mateixos, i portar-lo al límit per veure com es trenca.”

Amb la realització, feta en bona part amb la càmera a la mà, buscaven “donar llibertat absoluta a l’actor”: “No és per motius estètics sinó per entrar en la mirada i els sentits del personatge.” I el quadre canvia al llarg del film: “Fem servir el format perfecte per al pla curt del personatge, la resta sobra. Vull que l’espectador pensi i senti el mateix que Daniel.”

No té prou paraules d’elogi per a Mario Casas: “És una persona que viu per a la seva feina, està totalment entregat, i s’obre absolutament. Ens ha permès arribar a llocs molt profunds i foscos.”La pel·lícula d’una pregunta, explica el director: “La primera idea va ser preguntar-me si jo personalment, que em considero una persona molt convencional, d’una família molt estable, amb un entorn molt privilegiat, seria capaç en certes circumstàncies de prendre la vida a algú? Si em seguís un grup de gent en aquest viatge, ells podrien estar d’acord amb aquesta mena de presa decisió?”No matarás té punts en comú amb After hours, d’Scorsese. “Els referents són inconscients –diu David Victori–. Scorsese m’agrada molt i a la pel·lícula hi ha alguna cosa d’aquesta espècie d’aquesta aproximació elegant a l’extrem. És una persona que m’ha influenciat i de qui aprenc cada vegada que veig una pel·lícula seva.”