Política

El Parlament porta al Congrés el diner confiscat per Franco

Pedret, Pujol i Albiach defensen a Madrid la devolució del paper moneda usurpat als particulars per la Guerra Civil i el franquisme arran dels decrets del 1938

Topen amb l’única oposició de Vox

Fins a Madrid, on acaba de ser objecte de vandalisme l’estàtua d’Indalecio Prieto –president del govern de la República– ubicada a Nuevos Ministerios amb una pintada (“assassí”) que ha estat aplaudida en públic per la diputada de Vox Macarena Olona, una delegació del Parlament va acudir a defensar al Congrés una ampliació de la llei de memòria històrica del 2007 per retornar els diners confiscats durant la Guerra Civil i el franquisme. La iniciativa, que va ser promoguda pel PSC amb Ferran Pedret com a ponent, arribava a Madrid amb una unanimitat total nascuda en la legislatura anterior –que va des del PP fins a la CUP– i només va topar ahir amb una única oposició frontal però estèril per poder-la aturar: la de Vox. El diputat català ultradretà Juan José Aizcorbe va etzibar a la delegació de Pedret (PSC), Eduard Pujol (JxCat) i Jéssica Albiach (En Comú Podem) que “els nazis són els que pretenien que no celebrés el 12 d’octubre a Catalunya” i va atacar la memòria de Lluís Companys a 48 hores del 80è aniversari del seu afusellament. “Companys és un dels principals causants dels assassinats que es van produir en la República”, va dir.

La proposició de llei que venia del Parlament amb el segell de la unanimitat forjada el març del 2017 va superar ahir el tràmit preceptiu al Congrés i aspira a ampliar el contingut de la llei de memòria 52/2007, aprovada pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero. Com va exposar Pedret a la tribuna del Congrés, l’esclat de la Guerra Civil i la consolidació dels fronts va suposar una partició de l’economia estatal i del sistema monetari en dues parts i els rebels franquistes van promulgar un decret llei el 12 de novembre del 1936 en què declaraven no vàlids els bitllets republicans emesos amb data posterior al 18 de juliol del 36. Més tard, el 1938, el govern de Burgos obriria uns fons per beneir la conversió del diner republicà en moneda de curs legal. “Moltes famílies van rebre un rebut i no van veure mai res a canvi dels seus estalvis entregats, i això va ser un sacrifici dur en una duríssima postguerra”, va relatar Pedret.

En nom dels comuns, Albiach va alertar que “ja és hora que s’anul·li el judici a Companys” i va reptar Vox a aprendre la lliçó de Grècia. “Mirin el que ha passat amb Alba Daurada a Grècia: primer avís”, va desafiar als de Santiago Abascal, que promouen la derogació completa de la llei del 2007 ara que Pedro Sánchez la vol actualitzar i resignificar el Valle de los Caídos sense Franco.

Pel portaveu de JxCat, Eduard Pujol, “es tracta de fer justícia, encara que sigui tard, i de restituir el paper moneda als particulars que van veure com el franquisme els el confiscava a través dels comptes anomenats «bitllet de canvi desestimat» o a través del «fondo de papel moneda puesto en circulación por el enemigo», segons els decrets de l’agost del 1938”. “82 anys i encara estem així, reparant injustícies”, va reblar. I Pujol va mirar al present: “Els procuradors de les Corts estarien avui molt còmodes amb aquesta democràcia. Suárez volia fer normal en la llei el que era normal al carrer. Respecten Suárez? Doncs avui al Parlament no podem debatre sobre tot i això no és normal, i l’existència d’exili i presos polítics no és normal.” Aizcorbe va culpar Azaña i Negrín de regalar l’or de Moscou.

LES FRASES

Moltes famílies van rebre un rebut i no van veure mai res a canvi dels estalvis entregats des del 38
Ferran Pedret
diputat del PSC al Parlament
És fer justícia, encara que sigui tard, i restituir als particulars el paper moneda confiscat pel franquisme
Eduard Pujol
portaveu de jxcat al parlament
Ja és hora d’anul·lar el judici a Companys. Senyors de Vox, mirin Grècia i Alba Daurada: primer avís
Jéssica Albiach
presidenta en comú podem
Companys és un dels principals causants dels assassinats que es van produir durant la República
Juan José Aizcorbe
diputat de vox al congrés

‘Stolpersteine’ a Lluís Companys

Les stolpersteine, ‘pedres de la memòria’ o ‘pedres obstacle’, van néixer com un projecte de l’artista Gunter Demnig (Berlín, 1943) per recordar amb una rajola de 10 x 10 cm el nom i el destí de deportats i assassinats pel règim nazi. Coincidint amb el 80è aniversari de l’entrega de Companys a Franco per afusellar-lo al castell de Montjuïc, l’Ajuntament de Barcelona va informar que autoritza la Generalitat a instal·lar un memorial Stolpersteine a la plaça de Sant Jaume com a tribut al president màrtir. La ubicació serà decisió de la Generalitat.

Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.